Dígits i Andròmines

La llei europea d’IA: massa inconcreta per a tants esculls

El text aprovat pel Parlament Europeu necessitarà establir jurisprudència i veure com es concreten els drets d’autor o la privadesa

5 min
El ChatGPT és una de les múltiples eines que ofereix la intel·ligència artificial.


BarcelonaEl Parlament Europeu va aprovar dimecres, a la seu d’Estrasburg i per àmplia majoria, el reglament sobre intel·ligència artificial (AI Act) que la Comissió, el Consell i el mateix Parlament van consensuar el 8 de desembre en una sessió maratoniana de 38 hores, en la qual es va acordar fins a l’últim detall per acontentar tothom sense convèncer ningú del tot.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Ara només queda que els estats membres hi donin el vistiplau. Això hauria de ser un simple tràmit, perquè els seus representants ja van aprovar-lo el mes passat, però mai se sap. En tot cas, un cop totalment aprovada, l’AI Act entrarà en vigor 20 dies després de ser publicada en el diari oficial –cap al mes de maig– i començarà la seva implantació gradual, que hauria de ser total el 2026.

Thierry Breton, comissari europeu del Mercat Interior i principal artífex de la nova llei, assegura que aquesta llei converteix Europa en el “regulador global d’una IA fiable” i afavorirà una “estratègia europea de la IA; és a dir, una IA en la qual es pugui confiar, que respecti els valors i normes europees i en la qual confiïn els ciutadans i les empreses de tot el món”. S’espera una implantació: en tractar-se d’un reglament i no d’una directiva, no caldrà transposar-lo en cadascun dels estats membres.

Val a dir que el document final, tot i ocupar 460 pàgines, no concreta els aspectes més delicats de la normativa. Per tant, en els pròxims anys s’haurà de recórrer a jurisprudència cas per cas. Per exemple, en la tan debatuda regulació dels sistemes d’identificació biomètrica en temps real –els mateixos que les autoritats xineses utilitzen a tort i a dret en el seu país–, el reglament era inicialment molt restrictiu, però la versió final contempla diverses excepcions, sempre sota autorització judicial. A més, en casos d’urgència convenientment justificats, es podrà utilitzar sense inscriure’s en les bases de dades de la Unió Europea, encara que després s’haurà de notificar el seu ús a la Comissió. Els experts ja han alertat que, amb tantes ambigüitats, excepcions i inconcrecions, la llei serà molt laxa.

No diu com complir els drets d’autor

L’AI Act, que s’acompanya amb tretze directives i dos reglaments de suport, repeteix una vegada i una altra que es protegiran els drets d’autor, però no concreta com es farà. El tema es deixa per l’Oficina de la IA, que s’encarregarà del compliment de la normativa. La concreció d’aquest organisme hauria de servir, diu Breton, “com a centre d’excel·lència mundial en IA”. Cal recordar que totes les grans empreses i plataformes que promocionen la IA generativa s’han manifestat d’acord amb el fet que cal regular i protegir els drets d’autor, però sense anar més enllà de les grans declaracions d’intencions i les bones paraules. Mentrestant, el pragmatisme comercial es va imposant: després que The New York Times demandés OpenAI per haver entrenat sense permís ChatGPT amb els seus articles, la firma ja ha subscrit acords amb Prisa, Le Monde, Associated Press i Axel Springer per disposar del seu contingut, igual que Google acaba de fer amb Reddit.

Amb tot, el reglament ara aprovat és un pas molt important, i no únicament pel conjunt de la Unió Europea sinó per tot el món. Ja es va veure amb la directiva dels mercats digitals, la DMA, que el 7 d’abril entrarà finalment en vigor: Apple era molt reticent a obrir la seva App Store i deixar que els usuaris descarreguessin les aplicacions directament dels desenvolupadors; però a mesura que arriba la data d’entrada en vigor, sembla que l’empresa passarà per l'adreçador i farà moltes concessions que no volia de cap manera. Es preveu que amb la llei europea de l’IA succeirà el mateix: que tot el món accepti l’esperit i la lletra de la normativa, encara que no sigui d’un dia per l’altre.

Un repte i una oportunitat

La llei es va començar a debatre el 2021, abans del sorgiment d'OpenAI i altres plataformes d’IA generativa. Al principi es volia molt restrictiva, perquè es veia la IA com una gran amenaça. En els últims mesos, sobretot des que els EUA han tornat al camí del creixement, gràcies en part a la IA i la potència de les seves empreses del ram, no es veu tant com una amenaça sinó com una gran oportunitat que Europa torni a créixer. Això només passarà si es destinen inversions massives de recursos públics i privats, si es promociona el talent i si s’educa els ciutadans per aprofitar els avantatges de la IA. D’una manera o altra, ja s’hi han compromès el president francès Emmanuel Macron i els primers ministres espanyol Pedro Sánchez i l'italiana Giorgia Meloni. Val a dir que la majoria d’aquests moviments traspuen una tendència cap a grans models d’IA vinculats a un context estatal, que no acaba de casar amb les bones intencions paneuropees.

També cal notar que fins i tot les grans tecnològiques no semblen tenir del tot sota control les seves creacions: la plataforma Gemini de Google s’ha passat de correcció política mostrant com a afroamericans les imatges sintètiques dels pares fundadors dels EUA, que no podien ser més blancs. Un grup de recerca ha esquivat les proteccions dels xatbots més populars –entrenats per no respondre quan se’ls demanen instruccions per construir una bomba– fent servir en la petició una simple imatge ASCII de la paraula bomba. I en un any en què la meitat de la població mundial estarà convocada a votar, hi ha un justificat pànic per l’abast de la manipulació dels ciutadans fent servir la IA generativa.

Tot i això, s’observa un canvi d’opinió sobre la IA per part dels poders públics, fins i tot dels més conservadors i d’extrema dreta, però també dels liberals i les grans empreses. De la por gairebé malaltissa a la destrucció de milions de llocs de treball i a la presa del poder per part dels robots s’ha passat a valorar positivament que els algoritmes cobreixin llocs de feina que ningú no vol, ajudin unes poblacions cada vegada més envellides, i facin més profitosa i eficient la recerca.

Equilibri difícil

L’AI Act s’aplicarà a Europa, però ningú dubta que tindrà un abast mundial: cap empresa de fora voldrà quedar al marge del mercat europeu, amb 450 milions de persones. Els EUA, Japó i fins i tot la Xina preparen també lleis restrictives per l’ús de la IA en les seves fronteres. La discussió ara no és si cal regular la IA –està clar que sí– sinó la manera de fer-ho sense coartar la innovació i promovent la inversió tecnològica i el respecte a drets fonamentals com la intimitat i la privadesa.

Aquest difícil equilibri és el que Europa prova d’obtenir. Per a molts s’ha aconseguit la millor llei possible, malgrat les mancances i excepcions. Amb tot, el risc principal és que s’aconsegueixi frenar una mica la invasió indiscriminada de les grans tecnològiques americanes, sense que la tecnologia pròpiament europea s’enlairi. La situació de les operadores de telecomunicacions, en greu perill financer i molt dependents de les plataformes al núvol americanes, és motiu de reflexió, perquè el desenvolupament de la IA a Europa té molts punts de contacte amb les telecomunicacions.

Més que cap altra, la IA és una eina de doble tall. Si s’usa bé i se sap controlar, pot beneficiar tothom; en cas contrari, pot abocar al desastre. Així es desprèn de la majoria d’informes sobre el tema. Europa confia que l’Oficina de la IA, que vetllarà pel compliment de la normativa ara aprovada, sabrà trobar l’equilibri just.

stats