Llengües de primera i de segona per protegir-se de les 'fake news'
A principis de novembre, una empresària francesa hospitalitzada a Anglaterra m'escrivia un amable correu electrònic fent-me saber que jo era el beneficiari de 425.000 lliures que havia decidit donar. El que tenia de singular el missatge, respecte a l'allau de proposicions similars que omplen les bústies a la caça d'incauts, és que estava escrit en un català molt acceptable. Poc després, un compte de Twitter consignava que ja hi havia unes quantes cadenes de WhatsApp que li arribaven amb brossa informativa escrites també en la llengua de Ginestà. I vaig recordar una dada inquietant aportada per Frances Haugen, l'extreballadora de Facebook que ha posat la companyia contra les cordes amb les seves filtracions de documents interns. Resulta que la tan publicitada contractació massiva de moderadors per filtrar el llenguatge d'odi i les manipulacions potencialment letals només cobreix –i encara de manera molt deficient– la part angloparlant de les xarxes socials sota el seu domini. Les xifres són demolidores: tot i que només el 9% dels usuaris de Facebook s'expressen en anglès, el 87% dels esforços de control es dediquen a aquesta llengua. Havent vist la nul·la capacitat de la companyia de Zuckerberg per controlar el deliri informatiu del trumpisme als Estats Units, es pot deduir quina mena de garanties tenen els ciutadans que fan servir aquestes xarxes en llocs com Birmània, l'Índia i Mèxic, per esmentar tres indrets on les fake news han costat vides de manera directa.
Se li atribueix a Quim Monzó haver dit, els anys 80, que la normalització lingüística no arribaria fins que no hi hagués porno en català. Al final, no ha sigut el porno sinó l'spam. I la millora de les traduccions automàtiques obre la porta a rebre encara més infoxicacions escrites en una llengua alternativa a l'anglès per mirar d'esquivar els filtres de Facebook. Caldrà estar alerta, doncs.
