Llum i taquígrafs al preu de l'ídem

L'Abc entrevista Ignacio Galán, president i conseller delegat d'Iberdrola. Un dels titulars que destaquen en portada és "No ens estem forrant". Però, de moment, en els resultats que va presentar la companyia, corresponents al primer semestre de l'any, asseguraven que havien crescut en un 8,4% els beneficis respecte al mateix període del 2020, any en què la companyia va batre rècord de guanys. I doncs? Entenc que Galán es refereix específicament als resultats d'Espanya, però l'article no ho especifica, així que el lector es queda amb la frase i no se li ofereix ni contrast, ni context. Passa el mateix quan el directiu diu que "el problema de la volatilitat de la llum afecta el 10% de tota l'energia". Esclar, com que hi compta l'electricitat no domèstica, el percentatge es redueix. Però si ho mirem en contractes a les llars, dels 29 milions n'hi ha 11 –un 37%– que tenen la modalitat de preu que pateix especialment aquests sobresalts tarifaris. Per què no hi ha repreguntes, a l'entrevista?

Galán, que es deu als seus accionistes, té tot el dret del món a presentar les xifres com millor li convingui. Però es troba a faltar un millor contrast per entendre quin dels dos relats concurrents –el del govern espanyol o el de les elèctriques– és més rigorós. Va passar el mateix quan alguns ajuntaments denunciaven el buidatge d'embassaments per poder cobrar cara electricitat que s'havia pogut produir a un preu baix. Iberdrola va oferir tot d'explicacions, prou convincents, i el lector es va quedar sense opció de comprendre quin dels dos tenia raó, perquè el detall tècnic era excessiu. Recollir versions no és suficient: els experts –escollits sense apriorismes– han d'entrar en acció. Comprendre els afers complexos en un entorn de sobreproducció de missatges és el gran valor afegit que han de buscar els mitjans.