La macabra entrevista a un adolescent mort

“Un programa que no us voldreu perdre. Faré una entrevista insòlita a Joaquin Oliver. Va morir el 2018 en el tiroteig de l’Institut Parkland. Però els seus pares n'han creat una versió amb intel·ligència artificial perquè transmeti un missatge poderós sobre la violència de les armes”. Així anunciava Jim Acosta, experiodista de la CNN, la seva última gesta al seu canal de Substack. Aquest avatar havia estat alimentat amb totes les publicacions del jove a les xarxes socials, amb l’ànim que el seu discurs fos un compendi dels interessos i neguits expressats en vida. El dol per la pèrdua d’un fill –la més cruel subversió de les lleis de la natura– se’m fa inimaginable, així que me’n guardaré prou de jutjar la família que ha creat aquest avatar i que, segons explicaven, hi passaven hores conversant-hi, mentre que el bot anava repetint cada poca estona com els estimava. Però convertir-ho en espectacle televisiu té un punt, o vuit, de pornografia emocional. Fins i tot encara que l’objectiu de conscienciar sobre la tinença d’armes al país sigui lloable.

Tot plegat ens acosta perillosament a un capítol de la magnífica sèrie Black mirror i les seves distopies inquietants. El transsumpte del noi era tècnicament matusser, amb una veu monòtona i una aparença visual encarcarada. Però ja hi ha models que serien capaços de donar gat per llebre a l’ull no entrenat. Quan Kubrick imaginava l’última frontera de la resurrecció ho feia a través d’un viatge èpic als confins de l’Univers. La realitat és molt més sòrdida i potser es basa en uns exànimes estaquirots amb la nostra aparença regurgitant per sempre totes les coses que hem dit i publicat. Com si no fos prou ser esclau de les paraules pronunciades en vida, ara també ens perseguiran per tota l’eternitat. O fins que algú teclegi “delete” i “intro”.