Madrid inicia el setge mediàtic al president del BBVA
Hi ha una paraula que domina de manera aclaparadora les portades d’aquest divendres: fracassa. És el verb pel qual opten la immensa majoria de diaris a l’hora de parlar de l’opa del BBVA, i tot i que, en general, els titulars són asèptics i es limiten a consignar el que tothom ja sap a aquella hora, sí que hi ha algunes escletxes on s’escola una mica de verí periodístic. Per exemple, els rotatius tendeixen a fer servir la fórmula neutra “Fracassa l’opa del BBVA”, però a El Mundo el subjecte de la frase és significativament un altre: “Torres fracassa en l’opa del BBVA sobre el Sabadell”. Enganxar-hi el nom és qualsevol cosa menys innocent. I encara és més punitiu el segon subtítol, quan diu: “El president del BBVA evita dimitir”. És la tàctica del no-pensis-en-un-elefant-rosa: ara ja és inevitable considerar si l’executiu hauria hagut de lliurar aquella mateixa nit el seu cap en safata de plata. Des del grup Prisa, el seu diari econòmic Cinco días també posava el punt de mira en el president de l’entitat: “Torres naufraga de nou en una ambició que marca el seu mandat”. Aquí la cicuta és en aquest “de nou” que indica propensió a l’ensopegada.
De la mateixa manera que, en cinema, no hi ha cap moviment de càmera que sigui innocent —Godard deia que un tràveling és sempre una qüestió moral— la sintaxi i la gramàtica són també culpables i delatores. Esmentar Torres pot semblar poca cosa, una fotesa, però quan la notícia afecta un gran anunciant, amb qui se sol anar amb peus de plom, qualsevol mínim gest és indicatiu. Hom sospita, doncs, que la premsa de Madrid sap més del que explica. I diaris que fins ara donaven suport a l’opa, per les seves relacions amb el banc o per fer la guitza al govern espanyol, ara se’n distancien. L’èxit sempre té molts progenitors, però tothom corre perquè no li pengin l’autoria —ni que sigui intel·lectual— d’un fracàs.
