Les xifres fascinen, les xifres enamoren, les xifres donen clic. Però les xifres poden enganyar i, en mans de periodistes poc diligents, acaben expressant coses errònies. És el que ha passat aquests dies amb un titular que he vist repetit a una bona colla de mitjans: “Gairebé la meitat dels llibres no ven cap exemplar i només el 4,5% en venen més de cent”. Aquest és del 3CatInfo, però insisteixo que ha corregut com la pólvora... encara que sigui pólvora mullada. La dada surt d’enquestes a les llibreries i, en realitat, diu que, de mitjana, a cadascun d’aquests establiments hi ha la meitat de títols que no generen una sola compra en tot un any. Però això no vol dir que siguin les mateixes referències a totes les llibreries. Qui va elaborar aquesta estadística volia indicar que, per posar-se a fer de llibreter, cal invertir en dotar-se d’un estoc considerable i assumir que la meitat només farà que acumular pols i donar gruix a la botiga. En canvi, no és indicatiu que s’editi massa, la lletania que ja s’ha convertit en tòpic al sector editorial. Subratllo que no nego l’excés de llibres publicats, sinó que aquesta xifra viral no és mesura d’aquest fenomen.
L’error és fruit de la secular baixa cultura matemàtica de molts periodistes, que no detecten la inversemblança d’una xifra, la mandra a l’hora de despenjar el telèfon per aclarir allò que instintivament no acaba de quadrar i les presses de l’era digital que et fan repicar la notícia del veí si sospites que pot ser viral, sense preocupar-te de contrastar el que s’hi diu. Fa trenta anys, John Allen Paulos va escriure el molt recomanable llibre Un matemàtic llegeix el diari, en què passava revista de forma divertida als errors dels plumífers quan hem de manegar xifres. Em temo, a la vista dels fets, que deu ser dels llibres que, en l’últim any, no ha venut un trist exemplar a moltes llibreries.
