El malson d'Orwell ja és aquí: diaris delegant la veritat en l'Estat

Barcelona"Tenim clar que la veritat té múltiples cares, que és un monstre meravellós i mític, que sempre la cerquem i mai l’arribem a trobar". Dec haver llegit aquesta frase rotunda centenars de vegades, mentre pujo o baixo les escales de la redacció del diari: forma part del manifest fundacional de l'ARA que està imprès a la paret de l'entrada. Admeto que la seva vehemència sovint em feia enrojolar: a casa som més aviat sobris. Però, els últims mesos, me la miro amb uns altres ulls.

Què m'ha fet canviar? Doncs la campanya de la premsa espanyola en favor del control de la veritat per part dels governs. Aquest dimecres, per exemple, 'El País' aplaudia la creació d'una unitat de seguretat contra les notícies falses. I trobaríem dotzenes d'exemples a la premsa de Madrid que traspuen entusiasme pel fet que els estats s'armin contra les campanyes de desinformació. A mi em preocupen fins a cert punt les notícies falses de la famosa ingerència russa, els temibles efectes de la qual encara és hora que algú comptabilitzi amb un mínim rigor. Perquè em preocupen molt més les notícies falses i les múltiples manipulacions dels mitjans tradicionals, aquestes sí diàfanes i dimensionables. De qui tinc por és de les capçaleres que, de tant apropar-se al poder –per convicció o per necessitat–, han acabat fusionats en un sol cos siamès. Quan la veritat esdevé un assumpte d'estat, tremola: vol dir que començarà a girar la maquinària de la propaganda. La premsa espanyola està afavorint aquesta renúncia a establir què és la veritat en favor d'uns governs dels quals en cap cas podem presumir la innocència. Ho fan, esclar, perquè esperen d'aquests governs que limitin la informació nascuda a les xarxes per tal de mantenir així el seu paper d'oligarques de la informació.

Mala cosa, quan qui persegueix el monstre de la veritat és l'Estat i no el periodista. Tenia raó la paret.