SÈRIES PER SORPRESA (I)

‘Friends’, massa avorrida per triomfar

La comèdia de situació va fracassar en la seva primera projecció amb espectadors, que la van trobar “poc entretinguda, poc intel·ligent i poc original” i no connectaven amb la Rachel i el Joey

Afirmar que 'Friends' va ser un èxit per sorpresa podria semblar un atreviment, però la història contradiu aquells que pensen que la comèdia estava destinada a fer-se un lloc a l’Olimp de la ficció catòdica. Fins a convertir-se en el 'hit' que va ser i és, la 'sitcom' de Marta Kauffman i David Crane va passar per moltes formes i actors i va patir el rebuig furibund dels executius de la NBC, que no veien clar el projecte.

Una de les claus de la 'sitcom' era la química que s’establia entre tots els personatges, però per aconseguir-la s’havia de comptar amb els actors adequats. El procés de càsting va patir diverses anades i vingudes. Per començar, a Courteney Cox li van oferir el paper de la Rachel, però ella el va rebutjar perquè el que li interessava era fer de Monica, un personatge per al qual els productors havien pensat en l’actriu Janeane Garofalo, amb un humor molt més fosc que Cox. Finalment, Kauffman i Crane van acceptar la proposta de Cox, però aquest no va ser l’últim obstacle per crear el repartiment perfecte.

Matthew Perry va estar a punt de no ser el Chandler perquè, tot i que estava en la llista d’opcions, havia signat per una sèrie, LAX 2194, que li impedia formar part de Friends. Per sort per a ell i per als espectadors, el pilot era tan horrorós que cap cadena el va voler comprar i Perry va acabar formant part de la sèrie que el faria mundialment famós. Jennifer Aniston estava en una situació similar a la de Perry, però el destí també va jugar a favor seu. Ella estava treballant en una altra comèdia, 'Muddling through' (CBS), un autèntic desastre que va ser cancel·lat després de 9 capítols i que havia estat sis mesos en una prestatgeria esperant un forat per ser emesa. “Recordo veure 'Muddling through', la sèrie de la Jennifer. Era dolenta. I vaig pensar «No seran capaços de donar-li llum verda només per fotre’ns, no?»”, va explicar molts anys després Warren Littlefield, expresident de NBC Entertainment, a 'Vanity Fair'. Ni la competència entre cadenes va ser capaç de mantenir en antena aquella comèdia: l’últim episodi es va emetre el 7 de setembre del 1994 i 'Friends' s’estrenava el 22 de setembre del mateix any amb una Jennifer Aniston alliberada del seu compromís.

Si aconseguir reunir els actors que ells volien no va ser fàcil, superar el test al qual la NBC va sotmetre el primer episodi de Friends va ser gairebé una missió impossible. El maig del 1994, cinc mesos abans de l’estrena, es va fer una projecció del primer capítol i la reacció no va ser l’esperada. Entre les moltes coses que deia l’informe s’assenyalava que els espectadors no connectaven amb la Rachel i el Joey i que molts trobaven que la sèrie era “poc entretinguda, poc intel·ligent i poc original”. Preston Beckman, antic responsable de programació de la NBC, va reconèixer a 'Vanity Fair' que el pilot de Friends no havia funcionat bé en el test.

Davant d’aquestes opinions, la NBC va considerar que havia arribat el moment d’intervenir a la comèdia i van fer alguns suggeriments que canviaven el cor de la sèrie. “La cadena ens va dir: «Ningú vol veure una sèrie sobre gent de 20 anys»”, explica Marta Kauffman. “Ens van dir que havíem d’afegir un personatge més gran”, assegura la creadora, que detalla que la incorporació estava destinada a supervisar les vides amoroses dels personatges i donar la seva opinió “madura”. “Aquesta sèrie sempre va ser sobre sis amics, i estaven preparats per defensar-ho a mort”, va explicar David Crane al 'Huffington Post'.

Els executius van intentar que els dos productors afegissin en calçador el personatge d’un policia que fos la brúixola moral dels sis amics, però finalment es van haver de conformar amb els pares de la Monica i el Ross, que sortien molt esporàdicament i que no eren precisament personatges exemplars.

El masclisme dels directius

La falta de personatges adults no va ser l’únic aspecte que va incomodar els directius de la cadena. El masclisme dels responsables de la NBC va quedar palès quan Don Ohlmeyer, president de la NBC de la divisió de la Costa Oest, va posar el crit al cel perquè a l’episodi pilot la Monica tenia relacions sexuals en la seva primera cita amb el Paul, el noi dels vins del restaurant. Aquest executiu no només va posar en qüestió el comportament del personatge, sinó que, a més, va crear un qüestionari que va repartir entre el públic que assistia a l’assaig general de l’episodi. “Era retorçat. Bàsicament deia «¿Creus que la Monica és una puta?»”, explica Crane. De fet, el qüestionari donava tres opcions a triar que bàsicament eren el mateix concepte -puta- expressat en tres paraules diferents - 'whore', 'slut', 'trollop'.

Afortunadament per als productors, els espectadors es van posar de part del personatge; la cita va sobreviure als talls de la cadena i forma part del primer episodi de la sèrie.

Malgrat les reticències d’alguns executius i els mals resultats del primer test, la sèrie es va estrenar, en part perquè la NBC necessitava omplir un buit en la seva graella i la resta de projectes que tenien els agradaven encara menys que 'Friends'. La comèdia va demostrar que a la vida (i als negocis) no tot és qüestió de notes i de tests: va ser la millor estrena de la temporada i a la llarga es va convertir en un fenomen que avui dia encara dona beneficis.

Més continguts de