Més estrany que una crítica a Llarena en un diari espanyol

"La fugida no ha portat ningú enlloc". Aquesta és la cita del dia que ornamenta la portada d'El Mundo, escrita per Antoine de Saint-Exupéry i adreçada a Carles Puigdemont. Bé, l'expresident català ha pogut viatjar a Dinamarca, Alemanya, França, Bèlgica, Finlàndia, Suïssa i ara Itàlia sense que els jutges espanyols l'hagin pogut fer anar a l'únic lloc on voldrien fer-lo viatjar: Estremera. O Alcalá-Meco. "Puigdemont aprofita un error del govern per sortir en llibertat", diu el titular de primera pàgina, en referència al fet que l'Advocacia de l'Estat va informar de la suspensió de l'euroordre tot i que Llarena no l'havia anul·lat. A Alerta Digital escriuen la versió hardcore del mateix titular: "Puigdemont escenifica després de sortir de la presó per què som un país de merda". Amb més o menys escatologia –o copes de Soberano al cos–, els dos titulars apel·len a un secular victimisme espanyol que la premsa conservadora alimenta amb fruïció.

Tota aquesta construcció se sustenta en un únic punt: l'axioma que el jutge Llarena ho ha fet tot bé (tot i les múltiples bufetades rebudes d'arreu d'Europa). La necessitat d'apuntalar l'edifici en la seva persona fa que a Julio Valdeón, a La Razón, li falti poc per demanar-ne la beatificació en vida, en un article titulat "Salve Llarena". Considera que el jutge és qui "va mantenir ferm el rumb de la nau per salvar els beneïts mobles del 78", i afirma que "els únics que volen veure Puigdemont a la presó són els seus, els acòlits de Junts", se suposa que per allò d'estimular el conflicte. "Puigdemont té els dies comptats a Waterloo", deia ConfiLegal fa dos anys, i ho atribuïa a la tenacitat del jutge Llarena. Però, veient el nivell de col·laboració que troba a la magistratura europea, potser la caverna hauria de començar a assumir que el seu heroi és més aviat El Llarena Solitario.