DÍGITS I ANDRÒMINES
Mèdia 20/08/2020

Un mes amb l’iPhone més petit i menys car

Canviar d’Android a iOS implica renunciar a molts detalls de productivitat. Comparem l’iPhone SE, el model més barat d’Apple, amb el Samsung Galaxy 10e, dos telèfons que s’assemblen en mida i en pes

5 min
L’iPhone SE de 64 GB costa 489 euros, un preu que ha aconseguit seduir consumidors que fins ara feien servir models Android.

Malgrat la pandèmia -o potser gràcies a això-, les grans tecnològiques dels Estats Units van tenir el trimestre passat uns resultats econòmics excel·lents. I, entre tots, destaquen els d’Apple, que ahir dimecres va superar per primera vegada els dos bilions (trilions anglosaxons) de capitalització a la borsa, i va duplicar així la valoració que tenia fa només dos anys. Un dels motius: la marca es manté en tercera posició del mercat de smartphones, amb un 13,5% del total d’unitats despatxades al món entre l’abril i el juny, però és l’únic fabricant dels cinc primers que va vendre més telèfons en el període citat (37,6 milions d’iPhones) que l’any anterior.

L’increment es deu en bona part a l’èxit de l’iPhone SE, que va sortir al mercat a finals d’abril. Manté el format dels iPhone antics, però inclou el mateix processador d’altes prestacions que els actuals de gamma alta. Gràcies a un preu considerat assequible tractant-se d’Apple (la versió bàsica amb 64 GB de capacitat costa menys de 400 dòlars als EUA, que aquí es transformen en 489 euros), l’iPhone SE ha captat tant consumidors que fins ara feien servir mòbils amb sistema Android com usuaris que enyoraven els iPhone de pantalla petita, més còmodes de manipular amb una sola mà.

Comparativa dels dos telèfons

La jugada d’Apple li ha funcionat i més avall veurem que té intenció de repetir-la. Però abans vull explicar-vos què passa quan ets usuari habitual d’Android i proves de passar-te a Apple amb l’excusa de l’iPhone SE. En soc candidat: fa gairebé 30 anys que els meus ordinadors són Mac, tinc iPad des que hi ha tauletes i els meus auriculars de botó són uns AirPods. També he tingut sempre iPhone per motius professionals, però sempre que he provat d’adoptar-los hi he trobat massa limitacions de productivitat. Tot i això, em vaig comprar un SE i l’he estat fent servir de manera exclusiva durant un mes, abandonant el meu Samsung Galaxy S10e d’ús habitual. Té sentit comparar-los: tenen una mida semblant i un pes gairebé idèntic, i com que l’S10e va sortir fa més d’un any, ara es pot comprar per poc més del preu que l’iPhone SE. Tot i això, no pretenc fer cap comparativa de característiques i rendiment, sinó ressenyar, des d’un punt de vista personal, algunes diferències que he trobat entre els dos aparells en el dia a dia.

A favor de l'iPhone

El més important que ofereix un iPhone a un client d’Apple és l’ecosistema integrat: tots els dispositius es vinculen al mateix Apple ID, es poden localitzar físicament uns des dels altres, comparteixen un portapapers unificat per transferir dades entre ells i l’iPhone m’indica el nivell de càrrega de bateria dels AirPods, que per cert també s’enllacen per Bluetooth de manera transparent.

La varietat d’aplicacions disponible és immensa, però ni més ni menys que en el cas d’Android. Ara bé, totes s’han d’instal·lar des de l’App Store d’Apple. Alguns creadors de programari ho consideren abusiu, però aquest ferri control sobre el contingut aporta tranquil·litat i comoditat: les aplicacions pròpies i de tercers i el sistema operatiu iOS s’actualitzen al mateix lloc, a diferència dels Samsung, on les aplicacions de la casa baixen de la botiga Galaxy. D’altra banda, carregar contingut extern en un iPhone -el certificat digital idCAT, la música que faig servir com a to de trucada- no és una operació trivial, tot i que amb l’actual sistema macOS Catalina ja només cal arrossegar els fitxers de l’ordinador a la icona del telèfon.

Sobre les aplicacions que venen de sèrie a l’iPhone, m’agrada el llistí de contactes d’Apple perquè la fitxa contempla camps com els perfils socials de l’usuari, però quan el sincronitzes amb els contactes de Google –tinc els meus allà per poder accedir-hi des de qualsevol aparell que he de provar– les fotografies de perfil no passen bé. Igualment, l’aplicació de Salut d’Apple és molt completa, malgrat omissions incomprensibles com un recordatori de medicació.

En contra de l'iPhone

La pantalla del Galaxy S10e és de 5,8 polzades, petita pel que es porta ara però enorme respecte a les 4,7 polzades de l’iPhone. La diferència (82,8 centímetres quadrats contra 60,9) s’explica pels grans marcs superior i inferior del segon, que impedeixen l’experiència de pantalla completa del Samsung. A més, la tecnologia de pantalla és diferent: la IPS de l’iPhone es manté apagada fins que l’encens, mentre que l’AMOLED del Samsung permet una de les meves funcions preferides: l’AOD ( always on display ), que segueix mostrant a la pantalla apagada la data, l’hora, algunes notificacions i el nivell de càrrega de la bateria, incloent-hi el temps estimat per arribar al 100%.

Parlant de bateries, els dos telèfons tenen funció de càrrega ràpida, però només el Samsung inclou el carregador ràpid; el d’Apple cal comprar-lo a banda. El Galaxy és l’únic que disposa de càrrega inversa: hi pots posar a sobre un altre aparell per carregar-lo sense fils.

En l’àmbit de la fotografia no hi ha color: l’iPhone SE fa unes fotografies excel·lents amb bona llum, però punxa en la foscor. I com que només porta una càmera principal, els desenfocaments d’escena se’ls ha d’inventar amb algoritmes, de manera que només reconeix persones. En canvi, les dues càmeres del Galaxy S10e permeten desenfocar també el fons d’animals i objectes.

El teclat predictiu virtual SwiftKey de Microsoft només reconeix dos idiomes simultanis a iOS, davant els tres de la versió per a Android. I trobo molt a faltar la possibilitat de definir el navegador web per omissió: al Galaxy hi tinc Brave; també puc instal·lar-lo a l’iPhone, però tots els enllaços s’obren igualment amb Safari. La capa d’interfície que Samsung afegeix al sistema Android permet incloure la icona d’una mateixa aplicació en més d’una carpeta, i amb la funció de Carpeta Segura es poden protegir determinades aplicacions i dades amb unes credencials d’accés específiques.

Al Samsung també m’he acostumat a la funció d’audiometria del reproductor de música, que permet obtenir el millor so possible de qualsevol model d’auricular. I la marca coreana inclou serveis útils com l’identificador de números desconeguts -proporcionat per HiYa- i el filtre de contingut de McAfee per quan no tens altre remei que connectar-te a una xarxa wifi pública. La plataforma Samsung Pay de pagament amb el mòbil admet targetes bancàries, però també la d’El Corte Inglés i moltes de fidelització, algunes amb accés al saldo de punts acumulat. Amb Apple Pay no és possible.

Aquestes són algunes de les coses del Galaxy S10e que més he trobat a faltar aquestes setmanes. Esclar que un s’acostuma a tot, però detalls com aquests sovint afecten més la productivitat en l’ús diari que una velocitat de procés més alta o més memòria. Per això he acabat tornant al Galaxy. Si més no, fins al mes d’octubre, quan està previst que surtin a la venda els iPhone 12. És gairebé segur que seran compatibles amb 5G, però el que més m’interessa és confirmar el rumor que, a més de models de 6,1 i 6,7 polzades, també n’hi haurà un amb pantalla de 5,4 polzades, més grossa que la de l’iPhone SE, malgrat que el telèfon serà més petit.

stats