Meta, condemnada a pagar 479 milions d'euros a mitjans digitals espanyols per competència deslleial
Un jutjat de Madrid considera que la plataforma utilitza indegudament dades personals dels usuaris de Facebook i Instagram per inserir publicitat
BarcelonaEl jutjat del mercantil número 15 de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d'euros a 87 editors de premsa digital espanyola i agències de notícies integrades en l'AMI (Associació de Mitjans d'Informació), entre els quals hi ha l'ARA. La sentència considera que la multinacional de Mark Zuckerberg ha obtingut un avantatge competitiu a l'incloure publicitat en les seves xarxes socials Facebook i Instagram fent servir dades personals dels usuaris protegides pel reglament europeu de protecció de dades (RGPD). La resolució respon a la demanda interposada per la patronal de premsa digital d'àmbit estatal, que considerava que l'ús indegut de dades personals protegides dels usuaris li donava un avantatge injust. La sentència dona la raó a l'entitat i condemna Meta a pagar una multa milionària per competència deslleial.
Quan l'RGPD va entrar en vigor l'any 2018, Meta va modificar la base legal i va abandonar el consentiment explícit de l'usuari. Aquest canvi li va permetre seguir utilitzant enormes volums de dades per fer perfils dels usuaris sense arriscar-se a rebre'n una negativa. Ja l'any 2022 la companyia va ser sancionada per la Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda per aquesta pràctica. De fet, la sentència del jutjat madrileny apunta que si Meta hagués mantingut el consentiment com a base legal, hauria evitat la infracció i no haurien prosperat reclamacions com la de l'AMI.
Meta Irlanda, seu de la companyia a Europa, no ha volgut aportar al procediment judicial els comptes del seu negoci a Espanya. Això ha obligat el magistrat del jutjat mercantil número 15 de Madrid a fer una estimació: ha considerat que, durant aquests cinc anys, la multinacional va guanyar a Espanya més de 5.281 milions d'euros amb la publicitat en línia. Com que Meta no ha presentat els comptes, el magistrat assumeix que la quantitat guanyada va ser en realitat superior, ja que en cas contrari hauria presentat uns resultats oficials.
Els cinc anys són la forquilla temporal que va del 25 de maig del 2018, data en què va entrar en vigor el reglament europeu de protecció de dades, a l'1 d'agost del 2023, quan Facebook i Instagram van canviar el consentiment de l'usuari. El jutjat considera que els més de 5.281 milions d'euros facturats aquells anys han suposat un avantatge competitiu contra la premsa digital en el seu propi mercat.
Ara aquests diners guanyats per Meta infringint l'RGPD s'han de repartir a la resta dels competidors del mercat espanyol: per fer aquest repartiment, s'ha calculat quina quota de mercat tenia la premsa digital durant aquests cinc anys. Per fer-ho, el jutjat pren com a referència l'Estudi sobre les condicions de competència en el sector de la publicitat online a Espanya, elaborat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
Si bé la resolució encara no és ferma, pot marcar un precedent en el sector publicitari a l'Estat i arreu d'Europa. L'actuació de Meta va repercutir negativament en els ingressos per publicitat en línia en display (bàners que apareixen en un diari digital) de la premsa digital, que per culpa d'això va patir una caiguda d'ingressos en la publicitat. En altres països com França ja s'estan tramitant demandes contra Meta semblants a la que acaba de prosperar a Espanya.