Elisenda Roca: "La meva clau ara obre menys portes, però la de la veu encara la tinc oberta"

BarcelonaQuan aquest agost TVE va anunciar que Elisenda Roca seria la nova veu de Saber y ganar en substitució de Juanjo Cardenal, que es jubilava després de vint-i-quatre anys, la periodista va ser trending topic a Twitter. Roca, que assegura sentir-se bé en la invisibilitat, es confessa sorpresa pel rebombori generat per la notícia i ho atribueix al bon record que els espectadors guarden de Cifras y letras, el programa que va presentar a La 2 entre 1991 i 1996. “Era un programa que la gent s'estimava molt. Ha sigut com una fantasia: la veu de Cifras y letras substitueix la de Saber y ganar”. Segurament en l'alegria pel seu retorn televisiu també hi té un paper important la calidesa de Roca, que fa que tant l'espectador com qui la coneix en persona la senti propera gairebé des del primer minut.

En els últims anys la periodista s'ha prodigat poc a la televisió i s'ha centrat en les col·laboracions radiofòniques –participa en El món a RAC1 i No es un día cualquiera (RNE)–, la literatura infantil –presentarà els dos primers volums de Mia Fantasia (Combel editorial) a la Setmana del Llibre en Català– i el teatre. Roca assegura que deixar de sortir a la petita pantalla no significa que els espectadors i el sector se n'hagin oblidat, encara que a Madrid es tingui aquesta percepció. "Tot el que passa fora de la bombolla d’aquest país independent que és Madrid no existeix, i per això fan aquelles seccions de 'Què se n'ha fet de…?' Què se n'ha fet? Doncs que he continuat treballant, i molt!"

Roca es va estrenar a Saber y ganar el 23 d'agost i assegura que el nou repte, en el qual ja es comença a sentir còmoda, li ve com anell al dit. "El meu somni és poder treballar amb la veu i que no em vegin", assegura la periodista, que renega de la necessitat de tenir una presència constant a les xarxes socials: "Endavant amb els instagramers, els tiktokers, els xiufs i els xofs, ja els ho regalo!" I treu importància al seu paper en el veterà concurs de La 2: "Quan presentes un programa tu ets la cosa menys important, has de remar a favor de l’obra i els que s’han de lluir són els concursants. Els primers dies buscava la meva manera de fer sense trair la del Juanjo Cardenal, que feia vint-i-quatre anys que era la veu del programa. La veritat és que em va costar uns deu programes i a l’onzè va ser quan vaig dir: 'Ara m'hi sento còmoda'".

Jugar amb la càmera

Tot i que molts espectadors associen Roca quasi immediatament amb Cifras y letras, la periodista va debutar a la televisió amb un altre concurs, Los segundos cuentan, emès a Antena 3 entre 1990 i 1991. Venia de la ràdio i la seva experiència a la petita pantalla era escassa. "A mi ningú em va ensenyar a posar-me davant la càmera. M’hi vaig posar i vaig començar a jugar", recorda Roca, que explica que una part de l'èxit del seu salt a la televisió es deu a la bona sintonia amb el realitzador del programa, que li deixava proposar "bogeries visuals". Aquelles idees estrafolàries que se li acudien a aquella noia de ràdio, com ella mateix es defineix, són les que després va continuar posant en pràctica en programes com La tarda, de BTV, un dels projectes televisius dels quals se sent més orgullosa.

"La televisió que es fa ara és una televisió de tresillo, com si plantem les càmeres aquí a la sala i ens quedem xerrant", es queixa Roca, que reivindica una certa dosi d'atreviment tant als mitjans com a la vida diària. És la passió que intenta inculcar als alumnes als quals imparteix classe, per exemple, al curs de presentadors d'entreteniment que ofereix la productora Gestmusic, i també als lectors dels seus llibres. Assegura que sempre els encoratja a aprofitar les oportunitats i a intentar obrir les portes que trobin a la vida. "La meva clau ara obre menys portes, però la porta de la veu encara la tinc oberta. Soc atrevida però sé quins ponts puc creuar, hi ha ponts que sé que trontollaran i que segurament cauré. Intento agafar ponts que, encara que es vegin complicats, sigui capaç de creuar", reflexiona.

Roca nega haver sigut pionera de res i diu que s'emmiralla en les dones que van fer camí als mitjans molt abans que ella. Però reconeix que la fita de la igualtat als mitjans encara queda lluny: "A la ràdio, especialment, encara queda molt camí per aconseguir la paritat, sobretot en direcció i presentació de programes". A més, recorda que les dones no només hi tenen menys espai, sinó que també són jutjades amb més severitat. "Si ets dona, tens un càrrec de responsabilitat i t’exposes en un mitjà de comunicació, et criticaran trenta vegades més que si ets home". Davant les crítiques, ho té clar: "No pots agradar a tothom, però si creus en el que fas, posa-hi la banya i tira endavant".