Les 12 millors sèries del 2019

BarcelonaA mitjans del 2019 semblava que l’any seriòfil estaria dominat per un sol títol, Joc de trons. Els temps s’ha encarregat de desmentir-ho: les sèries d’enguany han sigut molt més que dracs i Khalessis. L’equip de seriòfils de l’ARA –format per la secció de Mèdia, les crítiques Eulàlia Iglesias i Mònica Planas, els periodistes de Cultura Núria Juanico i Xavi Serra, i la cap d’Estils Thaïs Gutiérrez– ha elaborat un rànquing del millor de l’any sense rastre dels Set Regnes i molta presència de dones empoderades.

1. ‘Fleabag’

Temporada 2 / Amazon

Podria haver sigut una versió hipster d'El pájaro espino, però Phoebe Waller-Bridge se les empesca perquè el retorn de Fleabag sigui un retrat punyent sobre les complexitats de l'amor amb altes dosis de cinisme i una parella que ja és icònica. Descarnada, però també tendra sense caure en la cursileria, explora el món d'una dona que intenta sobreviure a la seva angoixant realitat fent veure que està de tornada de tot. La seva actitud pot enganyar gairebé tothom menys un mossèn, interpretat per un Andrew Scott irresistible, que sap tocar la tecla necessària per fer-li caure l'armadura. Un guió cosit sense espai per a l'error i unes actuacions que funcionen amb la precisió de la puntualitat britànica.

Per a qui? Per als hereus de famílies disfuncionals i defensors del romanticisme intel·ligent.

2. ‘The Deuce’

Temporada 3 / HBO

David Simon continua ampliant el seu fresc naturalista i coral del carrer 42 de Nova York durant l'etapa que no era un aparador xaró per a turistes adotzenats, sinó el perillós epicentre del vici i el porno a Manhattan. Malgrat que la història s'ambienta en la sordidesa que envolta el naixement de la indústria del porno i la prostitució que es practica al carrer i a locals insalubres, la sèrie és una apologia a l'empoderament femení, amb una col·lecció d'heroïnes quotidianes commovedores. I tot plegat embolicat en una banda sonora molt ben curada, d'aquelles que acaba engreixant qualsevol playlist de l'època.

Per a qui? Per a devoradors de novel·les, culturetes conscienciats i enamorats de NY en general.

3. ‘The Crown’

Temporada 3 / Netflix

Peter Morgan té ben apamada la monarquia britànica i ho torna a demostrar amb una temporada que no només manté l'elegància dels seus inicis, sinó que es beneficia d'una renovació de càsting encapçalat per una pletòrica Olivia Colman en el paper de la reina. La guanyadora d'un Oscar no està sola en el seu recital interpretatiu: Helena Bonham Carter dota d'humanitat una princesa Margarita que es debat entre la decadència i un orgull atàvic. Acusada de vassallatge per alguns i defensada com a imparcial per altres, The Crown sap mantenir l'equilibri entre les ànsies xafarderes i el dietari polític i social dels últims seixanta anys d'història del Regne Unit.

Per a qui? Per a aficionats a la història, consumidors de paper cuixé i abonats a l’hora del te.

4. ‘Big little lies’

Temporada 2 / HBO

La història de sororitat encapçalada per Nicole Kidman i Reese Witherspoon s'amplia amb l'entrada del personatge de Meryl Streep, que amb un simple moviment de celles és capaç de collar les dones riques però desgraciades de Monterrey. David E. Kelly segueix furgant en els traumes i els dubtes de les cinc mares i amigues unides per un secret del passat. Els últims anys, la televisió i les sèries han viscut una explosió de reivindicació feminista i Big little lies, amb les seves dones complexes i multidimensionals, n'és un dels principals exponents.

Per a qui? Per als que busquen duels interpretatius i gaudeixen dels drames emocionals.

5. ‘Chernobyl’

Minisèrie / HBO

La recreació més ambiciosa d'un desastre nuclear que va evidenciar les esquerdes del secretista règim soviètic i els seus viciats mecanismes de transmissió acrítica de les decisions per part de la cadena de comandament. Jared Harris, Stellan Skarsgard i Emily Watson encapçalen un repartiment genialment capaç de transmetre com la por era el principal motor que movia les relacions dels ciutadans amb els apparàtxiks del Partit Comunista. Una cinematografia molt cuidada i una paleta de colors en gris cobalt fa que l'espectador gairebé pugui notar, amb el cor encongit, el sabor metàl·lic de la radiació al paladar.

Per a qui? Per a qui vol un compromís curt, però intens, i per a nostàlgics de la dècada dels 80.

6. ‘Too old to die young’

Minisèrie / Amazon Prime Video

Un festí visual més de Nicolas Winding Refn, amb la seva clàssica paleta de colors hipersaturada i plans llarguíssims i estàtics que es veuen interromputs, i esquitxats, per brutals esclats de violència. El cineasta trasllada a la perfecció el seu univers a la petita pantalla, per al via de carregar-se unes quantes convencions del format televisiu, començant per la durada dels capítols, que van de la mitja hora fins a l'hora i mitja. És una sèrie que mostra el paisatge natural, però sobretot el paisatge moral: la corrupció que envolta un submón macabre i surrealista, amb assassins a sou, guerrers Yakuza i assassins adolescents.

Per a qui? Per a insomnes, fans del cinema alternatiu i, en tot cas, gent amb paciència.

7. ‘Watchmen’

Temporada 1 / HBO

Alan Moore no figura als crèdits de la sèrie que adapta el seu còmic, però el seu esperit nihilista impregna aquesta adaptació carregada políticament que trasllada l'acció a l'actualitat per examinar la vigència del racisme als Estats Units. Com a l'obra original, aquí els superherois estan despullats de qualsevol glamur: són persones que tussen i escupen, amb ridícules màscares que han d'alçar fins al nas si volen endrapar un entrepà. Gent ferida que lluita contra una altra ferida, aquesta de col·lectiva: la causada pel supremacisme blanc, amb la massacre de Tulsa del 1921 com a punt de partida. L'ambició visual i musical arrodoneix el resultat.

Per a qui? Per a fans atípics del gènere que exigeixen una volta addicional de rosca, o tres.

8. ‘Paquita Salas’

Temporada 3 / Netflix

Des del somriure, els Javis erigeixen Paquita Salas en una màquina de fer frases per emmarcar i en símbol dels que han hagut de portar penjada l'etiqueta del fracàs. La parella de creadors no enganya ningú: han mamat televisió i cinema espanyol des de la més tendra infància, estimen la professió i senten la necessitat de reivindicar aquells que hi treballen, fins i tot els que van caure en desgràcia i mai van poder accedir a una segona oportunitat. En la tercera temporada, Paquita Salas incideix en allò que sap fer més bé, el joc de matrioixques metatelevisu recobert d'una capa de comèdia esbojarrada.

Per a qui? Per a amants de la cultura pop, fans dels torreznos i defensors de les segones oportunitats.

9. ‘Russian doll’

Temporada 1 / Netflix

Amb la Nova York més bohèmia i contracultural com a teló de fons, Natasha Lyonne busca la redempció amb una història que reinventa el tòpic del viatge en el temps per convertir-lo en un camí cap a la descoberta de l'empatia. Amb Harry Nilsson i Gotta get up marcant el ritme, la Nadia –independent, egocèntrica, sarcàstica i gairebé sempre maleducada– mor i reviu en bucle, un malson que l'obliga a revisar les decisions que ha pres en la seva vida. Després d'anys sent l'eterna secundària, Lyonne ha rebuscat en la seva biografia pel primer projecte propi, una comèdia negra i existencial amb la qual es reivindica no només com actriu, sinó també com a creadora i icona d'estil.

Per a qui? Per a aus nocturnes, fans dels viatges en el temps i amants dels personatges femenins amb contingut.

10. ‘Succession’

Temporada 2 / HBO

Amb un rerefons shakespearià potent i un humor soterrat negríssim, aquesta crònica de les urpades entre els fills d'un patriarca per heretar el seu imperi multimèdia ha assolit el cim de la sofisticació gràcies a un guió farcit de sentències memorables. L'ambició desaforada, la necessitat de guanyar per guanyar, la destrucció gratuïta de l'enemic... Brian Cox encarna a la perfecció la vella manera de fer negocis i, sobretot, la capacitat que té d'escanyar aquells qui, amb saba nova, pretenen ocupar el seu tron. La crisi dels mitjans s'explica, també, per la pervivència d'aquests emperadors que no es resignen a una plàcida i daurada extinció.

Per a qui? Per als amants de les rèpliques feridores i per als qui saben que els diners no fan la felicitat.

11. ‘Unbelievable’

Minisèrie / Netflix

Amb l'anàlisi forense d’un cas de violació real que va ser ignorat per la policia com a fil conductor, la sèrie crea una de les parelles policials més memorables dels últims temps gràcies a la química entre Merritt Wever i Toni Collette. De manera subtil i implacable, apujant la temperatura grau a grau, els creadors d'Unbelievable evidencien com els protocols amb els quals s'encaren les agressions sexuals són tan uniformitzadors que poden acabar perdent la perspectiva. La part investigadora es completa amb una mirada molt comprensiva a les diferents maneres de superar, o intentar-ho, un episodi de violència sexual. Sensibilitat sense sensibleria.

Per a qui? Per a feministes, per als qui no els importa patir, per als indignats.

12. ‘Euphoria’

Temporada 1 / HBO

Aquest retrat de l'adolescència nord-americana deprimida, drogada i desesperançada és un huracà estilístic i coreogràfic que arrossega l'espectador en un viatge cap als racons més foscos de l'existència humana. Zendaya, ex nena Disney, es gradua com a estrella televisiva amb el personatge de la Rue, una noia de setze anys en plena espiral autodestructiva que troba un motiu per viure en la Jules (Hunter Schafer), una noia transgènere que acaba d'arribar a l'institut. Sam Levinson crea un univers propi que posa al descobert tot tipus de prejudicis i aposta per una estètica que ha inspirat l'última edició de la passarel·la de Nova York.

Per a qui? Per a interessats en entendre la generació Zeta i compromesos amb una societat més diversa.