El misteri de les enquestes de Vox

Agafin la lupa, que riurem una estona. El Mundo publica una enquesta electoral i diu: “L’efecte Trump fa caure Vox després de quatre mesos de pujada”. I La Razón en publica una altra, que diu: “L’efecte Mazón fa mal al PP: Vox i Sumar treuen rèdit de la DANA”. Així, en el meravellós món quàntic de la demoscòpia de paper, ens trobem que els d’Abascal pugen i baixen al mateix temps. Deuen ser gallecs. L’explicació, esclar, està en el que podríem anomenar l’efecte efecte. És a dir, la tendència dels mitjans a adjudicar causes de manera arbitrària a les pujades i baixades que ells mateixos cuinen als seus sondejos perquè tot encaixi al mil·límetre amb la línia editorial que impulsen. Tu tens la conclusió que vols i, al titular, hi col·loques que això és per culpa de l’efecte X, Y o Z, i avall. Cal tenir present que la gent t’ha dit què votaria però no la motivació, així que aquesta assignació d’una explicació concreta és, en realitat, mera expressió dels desitjos del mitjà.

En el cas d’El Mundo, veu que si Vox se segueix escorant més encara cap a la ultradreta es faci difícil per al PP poder pactar-hi sense perdre suports centristes. Des d’una altra posició, La Razón sap que la urgència per a Feijóo és desfer-se del llast d’un Carlos Mazón que s’enfanga cada cop que obre la boca per oferir una nova i poc versemblant explicació dels seus moviments el dia dels fets. I, per lubricar la decisió de l’ejecció del president valencià, diu que, mentre no s’actuï, Vox guanyarà terreny. Són dos enfocaments contraris, però que busquen en el fons idèntic resultat: afavorir que el PP pacti amb la ultradreta. Per fer-ho, cadascun tira una salsa o una altra a la seva enquesta, amb l’efecte corresponent. Però, quètxup o barbacoa, Perrins o mostassa, tot és el mateix. Pur emmascarament.