Dijous passat, després del Telenotícies migdia i abans de la informació meteorològica, vam veure a TV3 una promoció del Col·lapse oferint un tastet del que veuríem dissabte a la nit. Ens van ensenyar les imatges de Jordi González assegut davant per davant del periodista Pedro J. Ramírez, en un entorn lúgubre i elegant, sota la llum d’uns fluorescents. El presentador explicava que li parlaria en català a Pedrojota perquè havia crescut escoltant aquest idioma. I aleshores li feia una pregunta: “Pedro, per a tu què representa Catalunya?”. La resposta, però, sembla que no l’arribarem a saber, perquè dissabte no vam veure aquesta entrevista per enlloc. Ni rastre. I això que la veu que tancava l’anunci ho deixava ben clar: “Pedro J. Ramírez, al Col·lapse, amb Jordi González. Dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat”. S’havia venut com el plat fort del programa i es feia servir d’esquer per captar l’audiència. A més, les imatges de la promoció demostraven que l’entrevista ja estava feta i gravada, per tant la desaparició no es podia atribuir a algun imprevist del convidat que li havia impedit fer acte de presència.
Ens trobem davant del misteriós cas de la desaparició de l’entrevista de Pedrojota. I d'un motiu més que delata la direcció erràtica i caòtica de la cadena, on sembla que el criteri s’aplica en funció de com bufa el vent i la pressió de les xarxes socials.
L’escàndol arran del nyap inexplicable del Bestial també ha tingut conseqüències. Més enllà d’endarrerir l’hora d’emissió del segon capítol d’aquest diumenge a la nit, el programa era mitja hora més curt que el primer i es notava retallat per totes bandes. Només la presentació inicial de Bibiana Ballbé ja estava escapçada per anar per feina i que s'acabés abans. Es van reduir de manera flagrant les seves arengues als espectadors, intentant dissimular els moments de sobreexcitació i entusiasme descontrolat que la setmana anterior feien patir tant. Del famós botó bestial no se’n va cantar mai més ni gall ni gallina. En el nou muntatge d’emergència es van limitar a mostrar les fútils converses de sofà i van desaparèixer les intervencions a l’escenari que fomentaven la ballaruga o activitats absurdes per fingir el to festiu tan artificial. Al final, això sí, no ens vam estalviar el ridícul moment de jugar a estirar la corda, tot i que possiblement ja no ho va veure ningú si tenim en compte les tristes xifres d’audiència. La tisorada sí que ha sigut bestial. En una operació a la desesperada, s’ha intentat modificar la versió original després de la reacció de l’audiència, intentant transformar-la en una altra cosa.
Tot plegat demostra la manca de supervisió que hi ha per part dels responsables de la cadena. És la prova de la deixadesa. Estem davant d’una televisió que ha de reaccionar a remolc del que passa en antena, que ha d’anar dissimulant i apagant incendis que delaten les pors i les incomoditats que els provoquen les seves pròpies decisions.
