El moment Hulk de Pere Aragonès

Vivim en precampanya eterna, així que hauríem de buscar una paraula per definir aquest temps entre l’anunci d’eleccions i els quinze dies reglamentats fins als comicis. Són setmanes de grans gesticulacions, ampliades o matisades per la premsa. Pere Aragonès va anar al Senat havent avisat que trolejaria el PP i hores després, a la cambra alta, va dir que el referèndum és “inevitable”. El president català inflava el pit i esquinçava la camisa, a la manera del bo d’en Hulk, per intentar espolsar-se la imatge que l’ha acompanyat durant la legislatura de ser excessivament manso davant Pedro Sánchez. A El País, esclar, això no li ha agradat: “Aragonès fa campanya al Senat i dona peu al PP per atacar l’amnistia”, titulen en portada, i admeten que “els autèntics adversaris electorals” d’Esquerra no són altres que els socialistes. Té raó el diari quan consigna que, al final, tots dos tracten de buscar el centre, però fa gràcia l’amenaça subtil de barrejar-hi l’amnistia. “Aragonès demana una consulta legal en un agre debat al Senat”, escriu La Vanguardia, també arrufant una mica el morro. Altres titulars que perfilen el candidat d’Esquerra allunyant-se de la seva imatge de bonhomia són: “Aragonès s’envalenteix enfront de Sánchez per desgastar Illa” de La Razón o “Aragonès desafia Sánchez” d’El Mundo.

És evident que la por dels diaris espanyolistes davant l’anunci d’Aragonès és escassa. Ho recullen, alguns fan fotos de portada, però tots saben que Hulk passa més temps encarnat en la tímida figura del científic Bruce Banner que no pas com a monstruosa criatura verda. Només se’n fan ressò en tant que alimenten el seu relat fantasiós basat en la tensió, la humiliació perenne a Espanya i la creació d’un enemic interior.