‘El Mundo’ ajuda Abascal en el seu pols contra l’Església
A Santiago Abascal li molesta que diverses veus eclesiàstiques li recordin que l’empatia amb els vulnerables i proscrits forma part dels ensenyaments de l’humanisme cristià. En la seva croada particular contra aquesta part de l’Església arrelada al poble compta amb un aliat gens inesperat: El Mundo, sempre disposat a blanquejar no pas sepulcres, sinó el discurs de l’odi de la ultradreta. Per fer-ho, ara als seus enquestats els demana si creuen en Déu. Així poden obrir aquest dimarts portada amb "Vox suma en dos mesos 300.000 nous votants catòlics amb la seva ofensiva contra els immigrants". És un titular pensat per animar els practicants a no sentir-se malament per recelar dels nouvinguts (pobres) i també per advertir l’Església del perill d’allunyar-se de la sagrada fe abascaliana.
En tot cas, la doctrina de la Bíblia és clara. I ho és tant en l’Antic Testament ("Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte", Levític, 19:33-34) com en el Nou ("Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m", Mateu 25:35-36). I per molt que en llibres com Isaïes o Jeremies es pronunciïn judicis contra nacions veïnes com els filisteus, els moabites o els ammonites per les seves accions contra Israel, cal entendre-ho en el context estrictament geopolític i religiós, no pas com a condemna a les persones migrants. Tot això, esclar, a Abascal li importa un rave i a El Mundo, mig. És només l’enèsim ús tendenciós de la demoscòpia, el veritable acte de fe en els nostres temps.
