‘El Mundo’ és com la banca: sempre guanya
La possible filtració d’un correu electrònic té contra les cordes el fiscal general de l’Estat. I no està de més recordar que tot l’embolic parteix d’una notícia publicada per El Mundo, que el temps ha demostrat que no era certa. El diari afirmava en portada que la Fiscalia havia ofert un pacte al company sentimental d’Isabel Díaz Ayuso, quan la iniciativa de l’acord havia sorgit de la defensa del nòvio. Però el rotatiu complaïa així els desitjos del cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, que volia desacreditar la investigació a sa excel·lentíssima parellíssima per frau fiscal. Aquesta ingerència, que afecta un alt càrrec polític, quedarà impune. I el diari, de nou, tampoc no pagarà cap preu per una informació tergiversada.
A partir d’aquí, ens espera el clàssic xoc de relats sobre el que es digui al judici. De moment, el saldo de la jornada de dilluns és que caldria repassar les diferències entre un signe d’exclamació i un d’interrogació. M’explico. El diari El Mundo –qui si no?– obria portada amb el titular: “«Ho has filtrat!»”. La frase és la que la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra, va dir al fiscal general quan va veure que tenia pressa per difondre la nota que aclaria la bola de la notícia manipulada. És una acusació inequívoca, per bé que no demostra res, per molt gran que facis el titular: és la seva hipòtesi. A El País, esclar, aquest passatge s’explica diferent i es diu que Lastra va preguntar si havia filtrat. Res, pura curiositat de fiscal. La resposta que va rebre, per cert, va ser “Això ara no importa”. Ho dic perquè la ferum que desprèn el cas és intensa, però això no impedeix que estiguem assistint a un lamentable espectacle en què corrents mediàtics i judicials s’esbatussen, amb els pobres lectors enmig d’una baralla estèril.
