‘El Mundo’ té un problema i es diu 25%

El Mundo obre portada amb el següent titular: “Sánchez cedeix a Junts una «quota aranzelària» a l'esquena del PP”. En un subtítol, explica que “els independentistes presumeixen d’haver arrencat al govern que el 25% dels fons siguin per a Catalunya”. Han escollit el verb presumeixen, un habitual de la caverna, perquè resulta molt pràctic, ja que provoca l’odi. Com es pot no sentir ràbia contra qui es vanta d’aconseguir un privilegi? Es presumeix sempre davant d’algú i hi ha, per tant, burla implícita de l’altre, afronta. És l’eterna narrativa de la fatxosfera, consistent en explotar un inventat greuge perpetu amb el qual busca la polarització, mètode infal·lible per estimular la venda de diaris.

En tot cas, com és d’escandalós que des de Catalunya es reclami assegurar una quarta part de les ajudes previstes per encoixinar els impactes de la guerra comercial desfermada per Trump? Anem a fer una mica de matemàtiques senzilles. L’últim informe mensual de comerç publicat pel ministeri del ram diu que Espanya ha exportat 29.780,4 milions d’euros, dels quals 7.921,6 milions corresponen a vendes catalanes a l’estranger. Això representa, doncs, un 26,6% del total. Per tant, un 25% de quota no sembla cap cosa desaforada, ans al contrari. Si ens fixem específicament en exportacions als Estats Units, podem recórrer aleshores al càlcul que fa la Generalitat a través d’Acció: 4.351 milions el 2024. Tenint en compte que es calcula que els EUA l’any passat van comprar productes a Espanya per valor de 17.404 milions de dòlars, el percentatge català específic és del 25%. La quota catalana pactada per Junts no hauria de merèixer cap escarafall i és perfectament raonable. El problema, esclar, no és que sigui el 25, el 12 o el 678. El problema és que sigui catalana.