Netflix ha estrenat un documental de dues parts on l’actor Charlie Sheen, famós protagonista de pel·lícules com Platoon o Hot shots! i de la sèrie Dos hombres y medio, es col·loca davant la càmera per explicar els estralls que ha provocat en la seva vida la seva greu politoxicomania. Una degradació personal absoluta amb episodis públics de descontrol, violència amb armes i agressions sexuals. Després de vuit anys sense consumir ni drogues ni alcohol, intenta justificar-se i netejar la seva imatge.
AKA Charlie Sheen és irregular i amb un enfocament periodístic morbós i sospitosament esbiaixat. L’actor, bevent ridículament una tassa de te com a símbol del seu canvi d’hàbits, se sincera en primer pla. També intervé el seu entorn de confiança: Sean Penn, Jon Cryer, el seu germà Ramón Estevez, dues de les seves exdones i el seu camell, entre d’altres, l’ajuden a sostenir el seu relat sense discrepar. El documental aclareix que el seu pare, l’actor Martin Sheen, i el seu altre germà, Emilio Estevez, han preferit no participar-hi. Són dues absències simptomàtiques tenint en compte que han sigut les figures clau per treure’l del seu espiral infernal. És com si no volguessin participar de la farsa. L’estructura exemplifica bé la degradació progressiva de l’actor, que va arribar a ser el més ben pagat de Hollywood. AKA Charlie Sheen utilitza recreacions precàries i una quantitat excessiva de fragments cinematogràfics i televisius per farcir la història, buscant paral·lelismes entre la vida real del protagonista i la ficció dels seus personatges. Es potencia el mirall vital i professional que va suposar el seu pare i s’intueix un intent barroer d’homenatjar Martin Sheen com un home d’amor incondicional que ho va fer tot pel seu fill. El documental enganxa per la fascinació que provoca la capacitat autodestructiva de Charlie Sheen. Però el suposat acte de sinceritat està ple de llacunes importants que delaten l’intent de tapar altres misèries. Esborra la figura de la mare i la germana. Aborda amb frivolitat la violència exercida contra les dones i les acusacions d’abús de menors. Nega amb una rotunditat inversemblant haver posat en risc de contagi del VIH les seves parelles sexuals. I en el súmmum d’una estratègia comercial testosterònica i tendenciosa, la gran revelació del documental és que Sheen confirma el rumor d’haver practicat sexe amb homes en la seva etapa de màxima addicció, perquè quedi clar que la culpa era de les drogues. Creen un suspens narratiu al voltant d’aquest fet com si no hagués pogut caure més baix. Provoca perplexitat. Et passes gairebé dues hores veient una vida lamentable, tòxica i delictiva fins a uns extrems insospitats i resulta que les relacions homosexuals les consideren el més greu i han d’aclarir que sobri no ho repetiria. Premi a l’homofòbia televisiva de l’any. Al final, converteixen Sheen en un renovat líder familiar, simpàtic i responsable. El documental sembla un nou caprici de l’actor fruit de l’ego, la manipulació i l’autoengany que han caracteritzat la seva vida.
