Que ningú estimi Carlos Mazón és un problema

Mira que hi ha poques coincidències a banda i banda de l’espectre editorial, però sí que hi ha un clam comú que agermana diaris d’arreu: la gestió immediata de Carlos Mazón durant la DANA no s’aguanta per enlloc i la dimissió seria la sortida més digna per al president de la Generalitat. De moment s’ha deslliurat de la imputació, però els diaris segueixen sense donar-li treva. El País, per exemple, obria portada amb una frase de la resolució judicial que qualificava de “dura” on es deia: “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població”. Així maten dos pardals d’un sol tret: exculpen Pedro Sánchez i segueixen posant la soga al coll de Mazón per bé que hagi esquivat convertir-se en investigat. Esclar, que ho faci El País és normal i entra dins del que es podria esperar. Ja sobta més, en canvi, que ho faci La Razón: “La jutge ofereix al president Mazón declarar voluntàriament”, segons diu un dels subtítols. I El Mundo el colla més encara: “La jutge tomba els quatre arguments de defensa del Consell de Mazón”. De nou, tot i que qui ha llepat és la consellera d’Interior, el cognom del president de la Generalitat segueix enfangat pel titular.

Cap ganes de disculpar el líder dels populars valencians, la seva calamitosa actuació o l’insult que suposa el seu relat permanentment canviant. Ara bé, aquesta germandat de paper amaga un símptoma preocupant: en realitat és l’expressió de la submissió de qualsevol política d’abast autonòmic a les dinàmiques d’estat. Si Mazón fos un polític de Madrid, els seus aliats mediàtics sortirien en tromba. Però com que se’l veu com un llast de cara a aconseguir la victòria del PP en unes generals, aleshores el deixen abandonat a la primera benzinera. El corró del centralisme tot ho arrasa. Fins i tot els seus.