Nit de Reis estranya a TVE
La nit de Reis va ser una mica estranya a La 1. En comptes de pensar en una programació familiar adient per a una nit especial, la televisió pública va oferir un homenatge a Maria Teresa Campos, que va morir fa quatre mesos. No és que no se’l mereixés. Sens dubte és a TVE que la presentadora es va fer un nom. Hi va treballar durant quinze anys, al capdavant de diferents programes. Però des del 1996 que Campos se’n va desvincular i va passar a desenvolupar la seva trajectòria en les cadenes privades, sobretot a Telecinco. La gran majoria dels espectadors associen Maria Teresa Campos a Mediaset, amb qui, tot i que no sempre les relacions van ser fluides, va arribar a tenir un plató al seu nom i un gran retrat als passadissos del qual ella se sentia especialment orgullosa. Va ser Telecinco, de fet, on també va exhibir la seva decadència mediàtica. I és obvi que Mediaset, un cop morta, no ha volgut retre homenatge a la presentadora que els va donar hores de glòria.
L’homenatge de la televisió pública va estar presentat per la seva filla Terelu Campos. Van fer sonar la veu del també traspassat Jesús Hermida perquè sonés un grandiloqüent “Con ustedes, Maria Teresa Campos” per donar pas a un vídeo de l’època daurada de la presentadora a TVE. La filla, emocionada a l’escenari, es dirigia a una platea plena de familiars i amics famosos de la presentadora. L’obertura de l’espectacle la va protagonitzar Raphael cantant Qué sabe nadie. I a partir d’aquí van anar desfilant professionals dels mitjans de comunicació i artistes per recordar l’homenatjada. Pablo Alborán, els Javis, Víctor Manuel, Nieves Herrero, Irma Soriano, José Manuel Parada, Juan Ramon Lucas, Mercedes Milá, Rocío Carrasco, Carmen Rigalt, Eugenia Martínez de Irujo, Miguel Poveda... Tots s’anaven alternant amb imatges d’arxiu, vídeos de recordatori, salutacions, entrevistes i actuacions. També s’hi van incloure intervencions de polítics estratègicament calculades. Per cada líder de dretes n’apareixia un d’esquerres. Primer, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Després, Carmen Calvo i Isabel Díaz Ayuso.
L’espectacle tenia l’essència de María Teresa Campos en la carrincloneria i la posada en escena caduca. Mantenia el seu característic format amb flaire de naftalina i ambient domèstic, de salonet i sofà. La presentadora es va encarregar d’instruir les seves filles i una neta en la professió televisiva. Però divendres a la nit es feia evident que la saga Campos ha degenerat en virtuts mediàtiques.
Tampoc s’entén gaire que la televisió pública necessités aquest tipus d’espectacle tan passat de moda quan la cadena malda per aconseguir una imatge més ambiciosa i moderna. Segurament va ser el regal de Reis a la família, la bona obra de la cadena per començar l’any en un gest d’elegància i respecte. I la prova definitiva dels valors de Telecinco i com prioritza el negoci i l’acarnissament. L’agraïment pòstum a una treballadora de la cadena, si no garanteix audiència i crits, no té cap sentit. Ves-te’n, Anton, que el qui resta ja es compon.
