I si no té dos anys de marge, el nou canal en català de TVE?

Que Televisió Espanyola estigui preparant un canal íntegrament en català és una bona notícia per a la llengua, que sumarà algun punt de quota en un panorama televisiu lamentablement minoritzat. Ara bé, em genera inquietud l’anunci que la seva implementació serà progressiva i que, al final del primer any, només s’exigeix que tingui un 60% de català a la seva programació. Es donen de temps fins a finals del segon any per arribar al 100%. Comptant que comencin per la Diada, com asseguren, això vol dir que aquests dos anys vencen el setembre de 2027. I la legislatura acaba un mes abans, a l’agost. En altres paraules, si hi ha un relleu de govern a l’Estat —com pronostiquen totes les enquestes— el canvi de guàrdia arribarà abans del termini màxim, fins i tot si no hi ha un avançament electoral com intenta forçar a ple gas tota la maquinària mediàtica de la dreta. 

Entre les múltiples preguntes que ha generat el canal (Com es dirà finalment? A quina audiència aspira? Beurà de continguts de La2?) n’hi ha una de cabdal que ningú gosa plantejar: ¿Quina garantia té de subsistir amb un govern hostil amb el català? Aquesta nova oferta surt amb un pressupost molt modest i fruit d’una conjuntura favorable on coincideixen les ganes dels socialistes d’escenificar el seu model de convivència lingüística (amb l’esperança d’amarrar de passada una mica d’audiència per al seu relat i ecosistema mediàtic en un dels seus feus electorals) amb les dels juntaires per mostrar influència positiva a Madrid. Però temo que el canal s’està muntant amb uns fonaments febles que qualsevol llop podrà ensorrar a la primera bufada. Si de debò els seus impulsors hi creuen a llarg termini, a banda de demostrar-ho amb inversió, ho han de fer també blindant la seva continuïtat. Si no, es corre el perill que hàgim parlat més temps del canal del que haurà aguantat en antena.