No al delicte d’ofensa als sentiments religiosos

L’Audiència de Barcelona ha reobert una causa que el jutjat de Mataró havia arxivat, arran d’una portada de la revista Mongolia del 2020 que mostrava un pessebre en què en el bressol no hi havia un nen Jesús, sinó un cagallonet amb ulls simpàtics i els braços estesos. “Ha nascut el fill de Déu! És igualet al pare!”, diu el titular. Efectivament, té la subtilesa d’un orangutan tocant el violí, però del que es tracta aquí és de si reconeixem el dret a l’ofensa, al marge de la sofisticació o l'encert del comentari. La llibertat d’expressió hauria d’emparar-ho, si no hi ha un missatge denigrant contra una minoria vulnerable o una crida que amenaci la seva integritat. És a dir, cal protegir les persones dels discursos de l’odi, però precisament els símbols haurien de ser –i són– dianes vàlides per a l’humor i una manera d’expressar diferències abrandades sense necessitat de dirimir-les a cops de puny. Hazte Oír aconsegueix així que imputin els responsables de la portada recolzant-se en un delicte, el d’ofensa als sentiments religiosos, que resulta un anacronisme i la porta d’entrada perquè la carcúndia exerceixi una repressió francament més perillosa que un acudit de caques. La llista de precedents és llarga: des del gag genial de Judit Martín sent entrevistada com a la Verge del Rocío fins a l’estampeta de la vaca del Grand Prix brandada per Lalachus durant les últimes campanades de La 1. La iconografia ha de poder ser criticada, manipulada, subvertida o, senzillament, reinterpretada.

Si hi ha sentiments religiosos a protegir, caldrà demanar que també hi hagi sentiments laics a preservar: sobretot els de la creença que la llibertat d’expressió és fonamental i que això inclou els de caca fàcil, que d’altra banda acaben retroalimentant-se amb polèmiques en el fons sense gaire càrrega de profunditat.