No faràs enfadar Florentino Pérez

No conec cap facultat de periodisme que expliqui aquest precepte, però als cadells que volen ingressar en aquest ofici se’ls hauria de mostrar la premsa d’aquest dissabte i fer-los analitzar com recullen depèn de quins mitjans totes les provocacions, pressions i amenaces del Reial Madrid per escalfar la final de Copa. El resum és que el pobre club blanc no ha fet res. Són meres víctimes passives i desvalgudes. “Una final contaminada”, diu l'As. “La final salta pels aires”, es pot llegir al Marca. On és, aquí, el Reial Madrid com a subjecte de la frase? Absent, esclar. Les finals salten soles pels aires, les dones moren sense que ningú les mati i els palestins tenen la curiosa tendència a desaparèixer espontàniament del mapa. És la mateixa estratègia de desviació aplicada a un àmbit, per fortuna, més banal. 

I, després, ja hi ha l’activisme descarat, com el d’OK Diario. Titulars emètics com “Això sí que és per plorar: els escàndols de Burgos Bengoetxea contra el Reial Madrid en els clàssics”, disparats contra qui ha denunciat que assetgen el seu fill per la pressió engegada pel club i els seus sinistres ressorts. ¿Quin titular dediquen als fans blaugrana? “L’afició del Barcelona omple Sevilla d’estelades, petards, bengales i insults al Madrid”. ¿I als merengues? “L’afició del Madrid es recorda de Pedro Sánchez i ho té clar: «Catalunya és Espanya!»”. Guerracivilisme pur. A la web de La Sexta, l’amistat de Ferreras i Florentino es deixa sentir també a cada titular. I també hi ha els que expliquen que el Madrid “reacciona” a les declaracions de Tebas o dels àrbitres com si sorgissin del no res, quan són la resposta a tot el rum-rum pútrid que ha sacsejat l’entorn del club blanc a través de mitjans afins que tenien la barra de vendre com a exclusives filtracions interessades per provocar just el que ha passat. Un dia per emmarcar, en definitiva.