No llegiu, no jugueu als escacs, ni aneu en bici
BarcelonaLes hemeroteques no sempre són cruels: també poden ser balsàmiques. Com quan t'adones que les catàstrofes predites en el passat acaben convertides en hàbits saludables dècades després. La bona gent de The pessimists archive ha recopilat una esplèndida col·lecció de retalls sobre el tema: articles de fa un segle en què, per exemple, es considerava la lectura una manera d’engegar en orris el descans necessari i, fins i tot, hi havia qui defensava que es prohibís als menors de 18 anys, per protegir-los els ulls. “És tan dolent com prendre droga”, declarava un doctor a la revista The Lancet. Per tant, els insomnes que ara se senten culpables per desobeir el consell de no sucumbir a l'scroll infinit de les pantalles del seu mòbil poden tenir el (magre) consol que tal volta d’aquí a cent anys aquesta serà una recomanació mèdica, perquè s’haurà instaurat una pràctica encara pitjor.
En el cas dels escacs, quan el campió mundial Paul Morphy va patir un deteriorament de la seva salut mental i altres jugadors de nivell, també, no va faltar qui va defensar que la culpa era del pèrfid joc de taulell. La revista Scientific American va ser una de les que va liderar la campanya contra una activitat que avui dia es considera saludable per allunyar el rovellament del cervell. I què dir sobre la bicicleta: que si causava apendicitis, deformació de l’espinada i una estranya afecció anomenada “cor del ciclista” que havia empès alguna companyia d’assegurances a vetar els pedalaires, tement una anòmala sinistralitat per fallada cardíaca. Avui dia, en canvi, als qui hem sobreviscut un infart els cardiòlegs assenyalen de seguida el camí cap a la bicicleta estàtica, per fer càrdio. Cada època té els seus papus i rere cada por hi ha sovint una barreja variable de veritat i superstició o resistència al canvi. Quedem el 2126 per repassar plegats la premsa d’avui. Me'n vaig a pedalar una mica.
