No us perdeu les últimes paraules de Jane Goodall
Fa poc més de dues setmanes que va morir la primatòloga i antropòloga Jane Goodall. Ara Netflix ens ofereix les seves paraules pòstumes en una entrevista molt commovedora. És la primera emissió que veiem de Famous last words (Últimas palabras célebres), un programa on grans personalitats enregistren una conversa amb la condició que no s’emeti fins després de la seva mort. Al voltant del format hi ha un gran secretisme, no només pel procés de gravació sinó també sobre la identitat de les persones que han accedit a participar-hi.
Famous last words es desenvolupa en un espai auster però càlid amb una petita tarima circular central on s’hi disposen dues cadires: la de Brad Falchuk, entrevistador i productor executiu del programa, i la de la celebritat que s’enfronta al seu relat pòstum. La tarima queda lleugerament il·luminada per la part inferior, de tal manera que la posada en escena transmet una certa sensació d’elevació espiritual. De fet, tota l’ambientació té l’aire d’un elegantíssim tanatori del futur. Les cinc càmeres que enregistren el programa són dirigides per control remot i cap persona de l’equip pot escoltar el contingut de la conversa. Es pretén atorgar a l’escena una atmosfera de màxima intimitat per al protagonista. Aquesta idea també reforça la sensació de l’espectador d’estar accedint a un missatge transcendent, secret fins ara. La construcció emocional del clima, tant per al protagonista com per a l’audiència, és molt reeixida, perquè tenim present la mort i la idea d’unes paraules que venen del més enllà. El format està basat en l’exitós Det sidste ord i les entrevistes pòstumes de Mikael Bertelsen que s’emeten des de fa cinc anys a la DR1, la televisió pública de Dinamarca.
La conversa entre Jane Goodall i Brad Falchuk és molt agradable i captivadora. Falchuk sap escoltar, no té gens de pressa i té el bon gust de no caure en el dramatisme, l’afectació o una emocionalitat gratuïta, però sí que es fa referència al context de posteritat d’aquell moment. Sorprenentment, només començar Goodall demana una mica de whisky per cuidar-se la gola i, de tant en tant, mentre parla, fa un xarrup del got. És obvi que l’antropòloga se sent més còmoda parlant del món, de l’actualitat i de la condició humana que no pas d’ella mateixa i, tot i això, Falchuk sap molt bé com aconseguir treure-li reflexions més íntimes. És especialment emocionant quan el discurs esdevé més espiritual, quan parla de la seva mare, el seu fill i els nets. També quan recorda vivències dels tres ximpanzés amb qui va mantenir un vincle més estret. Ella no, però vosaltres potser necessitareu un mocadoret. I el final és colpidor. Falchuk, després de fer un brindis discret a petició de Goodall, la deixa sola al plató i la convida a enregistrar les seves últimes paraules mirant a càmera. Escolteu-les, perquè tal com està el món és molt important no perdre l’esperança.
