Les lleis òmnibus són la translació a la política d’allò que t’ensenyen a primer de paternitat: que al lluç a la planxa li pots posar unes Ruffles Matutano (ara Lays, però soc de la vella guàrdia) per intentar que el plançó no escombri el plat sencer amb el seu adorable bracet. El PSOE ha emplatat una llei òmnibus on, al costat del lluç, hi ha posat les Ruffles de les pensions. L’objectiu, esclar, és retratar aquells qui no seguin a taula: com pots votar en contra d'apujar-los la pensió als nostres soferts avis? És una jugada múrria i, francament, poc edificant perquè està pensada per retratar els partits rivals i posar-los entre l’espasa de semblar condescendents amb el partit de govern i la paret de girar l’esquena a una mesura popular.
L’estratègia, esclar, no funciona sense una política comunicativa clara. I per això avui m’ha sorprès entre zero i gens veure que, a portada, El País titulava: “El PP rebutja el decret òmnibus que inclou la pujada de pensions”. La reacció que es busca és evident. La Vanguardia també destacava el tema en portada, amb una formulació similar: “Junts avisa que votarà en contra del decret òmnibus de les pensions”. Que els dos mitjans amb més complicitat amb el sanchisme siguin els dos únics que parlen d’això en primera pàgina, i que ho facin en aquests termes, evidencia l’èxit d’aquesta tècnica. És a dir, que el PP i eventualment Junts queden malparats en els titulars dels dos diaris, tot i que en l’equació també es podria posar els socialistes. De fet, és possible que La Razón, que a vegades va un dia tard (o diverses dècades, però això ja és un altre tema) acabi titulant: “El PSOE es resisteix a separar les pensions de la llei òmnibus” i seria una mirada també vàlida al mateix problema. I, mentrestant, els pensionistes amb l’ai al cor, i tots preguntant-nos que com pot ser que la gent passi cada cop més de la política.
