Les opinions a la cara, sisplau

Si l’altre dia els explicava els lligams de La Vanguardia amb CaixaBank i les d’El País amb el Banc Santander, per explicar la seva oposició a l’opa que vol absorbir el Sabadell, avui toca explicar que el BBVA també té aliats mediàtics, en aquest cas que li juguen a favor. Mirem el titular de portada de l’Abc que diu: “El sector financer denuncia el «populisme barat» del govern contra l’opa”. Com sol ser habitual, la majoria d’opinions són fonts anònimes. Només se n’identifiquen dues, del sector: la del president del sindicat d’accionistes minoritaris i la del banc inversor Alantra. És suficient això perquè el subjecte sigui “el sector financer”, així, en pes? Difícil. En un moment del text, fins i tot es diu que “entre els empresaris, el rebuig a la consulta és també total”. No deuen haver trucat a Foment del Treball. O a Pimec. Un cop més, les fonts anònimes són o bé poc confiables o bé el refugi dels covards. Les cròniques d’aquestes feines d’encàrrec –amb la conclusió ja decidida per avançat– solen estar plenes de verbs altisonants com denuncien, lamenten, deploren o assenyalen. Però en realitat ningú denuncia res: només s’amaguen rere l’escut del periodista. I no assenyalen res, perquè l’única mà que es mostra és la del redactor que signa la crònica. Idealment, les fonts anònimes s’haurien de limitar a casos en què donin informació, no pas opinions.

Al lector, a més, se li esmuny un context important: els llaços històrics que uneixen Vocento amb el BBVA. L’entitat va estar presidida durant més de vint anys per Emilio Ybarra, pare de l’actual màxim responsable del grup i germà de qui ho era anteriorment. El banc, a més, és un dels que va liderar el refinançament del deute de 45 milions d’euros del grup mediàtic. Com per no estar-li agraït i salpebrar una peça maniquea amb tot de declaracions impossibles de rastrejar.