‘El País’ avisa: “Seràs psoeïtzat”
Kafka no ho sabia, però quan va empescar-se la història d’El castell fa un segle, amb aquell pobre agrimensor que intentava debades arribar a la fortalesa on l’esperaven, estava descrivint amb una exactitud espectacular la relació dels catalans que van a negociar a Madrid. La millora sempre s’albira a l’horitzó, dalt del turó. Però, ai las, després de penalitats, pressupostos insatisfets, obres no executades i transferències amb trampes... no s'hi acaba d’arribar mai.
Al segle XXI és El País qui manté viu el llegat de l’escriptor de Praga. Ara que Sánchez torna a ballar per seduir els seus socis oferint-los millores, la caverna ho ven com si fossin ja extremitats arrencades dolorosament. Però és el diari de Prisa qui retrata amb precisió kafkiana la veritable naturalesa de l’acord, que no és sinó anar passant els dies i empenyent la legislatura. Fixem-nos en aquest subtítol magnífic: “El president Illa i el lehendakari Pradales es reuniran amb el govern per acordar millores pendents”. Un moment, un moment: si són pendents, ¿no vol dir això que no cal acordar res, sinó esperar que es compleixin d’una vegada? El subtítol següent també és aclaridor: “L’executiu intenta avançar en el pacte per al finançament singular català”. No pas ofereix o es compromet. Ni tan sols avançarà: l’únic que hi ha és un vague intenta avançar. Ja se sap, qui fa el que pot no està obligat a més i torni vostè demà, com deia Mariano José de Larra, perquè som amb escriptors. No sé si la conya de ‘Has sigut psoeïtzat’ és collita pròpia del Polònia o circulava per les xarxes, però El País l’adopta ja sense cap mena de desvergonyiment, fent d’altaveu d’aquestes promeses gasoses i redactant-ho amb tants condicionants i prevencions i obstacles i marrades que Kafka aplaudiria amb entusiasme.
