Mèdia 19/05/2019

Els Països Baixos guanyen, la Suècia negra perd i el vot professional es divorcia de la realitat

El català Miki Núñez queda en la 22a posició de 26 a Eurovisió després de l'auxili del televot

Joan Callarissa
5 min
Els Països Baixos guanyen Eurovisió per primer cop després de 1975

BarcelonaDesprés d'una final d'infart, la 64a edició del Festival d'Eurovisió ha acabat amb els Països Baixos com a guanyadors del certamen amb 492 punts, 27 més que el segon classificat, Itàlia. Els triomfadors de la nit s'han emportat el premi gràcies al consens de vots entre els jurats professionals de cada país i el televot, que ha estat ranci amb Suècia, que només ha rebut 93 punts. No ha estat així per als Països Baixos, que n'han rebut 261. Durant la llarga estona de les votacions dels jurats professionals, tant Suècia com els Països Baixos s'havien mantingut en posicions similars a la part alta de la taula, però ha estat el televot el que amb el seu desnivell ha fet pujar molt els guanyadors i enfonsat Suècia, que finalment no ha ni entrat ni al 'top five'. Les tres primeres posicions, respectivament, han estat per als Països Baixos, Itàlia i Rússia. Aquest últim no apareixia en cap de les apostes com a preferit.

Els Països Baixos guanyen Eurovisió per primer cop després de 1975 gràcies a la interpretació d''Arcade' feta per Duncan Laurence

La cançó que ha fet triomfar els Països Baixos ha estat un tema lent i considerat poc eurovisiu, una balada anomenada 'Arcade' que interpretava Duncan Laurence. Nascut el 1994, aquest jove cantant s'ha emportat el micròfon de vidre enguany a Tel Aviv amb una posada en escena senzilla, només adornada per l companyia d'un piano negre que deixava tot el protagonisme a la seva potent veu. Tot i aquest triomf, Laurence no va ser profeta a casa seva, on no va guanyar la cinquena edició del 'talent show' 'La Voz' a Holanda. La victòria dels Països Baixos arriba després de 44 anys sense guanyar. L'últim cop que ho van fer va ser amb el tema 'Ding-A-Dong', del grup Tech In, que guanyava ni més ni menys que a Suècia –era l'any posterior al triomf d'ABBA amb 'Waterloo'–, el país que ahir van deixar fora de joc a última hora.

Televot al rescat

Pel que fa a Espanya, cal remarcar la digna actuació del terrassenc Miki Núñez, de només 23 anys i sisè classificat de l'última edició d''Operación Triunfo'. El català –el tercer consecutiu que actua representant Espanya– hi cantava un tema d'ànima rumbera amb tocs de ska anomenat 'La venda', compost per Adrià Sala –un dels membres de La Pegatina–, que no va convèncer gens els jurats professionals dels 41 països que participaven aquest any al festival. Tot i que va cantar l'últim, cosa sempre considerada útil perquè qui ha de votar té molt fresca l'actuació, Núñez no va tenir sort en aquest sentit. Quan ja havien votat 18 països, Espanya encara no havia recollit ni un sol vot i seguia al tauler amb uns incòmodes zero punts.

Espanya es va estrenar en la dinovena votació, quan Bielorússia va atorgar-li 6 punts. La cosa es va quedar així durant una estona més fins que Rússia va dedicar votar Espanya. Era el país 24 de 41 que votava i va dedicar a Espanya 1 punt. Va ser l'últim que ho va fer. Des del 24 fins al 41, les votacions per a Espanya no van existir i el país va quedar últim amb un total de set punts.

Espanya es trobava en la posició més baixa de la taula en acabar les votacions professionals dels països. Afortunadament, el televot que els eurofans emeten a través de vies com l'apli del certamen o el telèfon van auxiliar el català, que va rebre 53 punts dels ciutadans de tots els països que participaven al concurs i, finalment, l'estat espanyol va aconseguir quedar-se en la posició 22. Millor que l'any passat, però res a celebrar si tenim en compte que la xifra total de països que concursaven en la final eurovisiva era de 26. Independentment de la posició obtinguda, Espanya serà l'any que ve al certamen, ja que és membre fundador del Festival d'Eurovisió i té garantida via pagament la participació, independentment dels resultats que obtingui i del paper que faci a les semifinals.

El terrassenc Miki Núñez interpretant 'La venda' a l'edició número 64 d'Eurovisió

Eurodrames

Macedònia del Nord

Entre els diversos eurodrames –neologisme emprat pels eurofans per referir-se a qüestions polèmiques del concurs– de la nit hi va haver l'ascens imparable gràcies al vot professional dels països participants de Macedònia del Nord. La seva cançó, 'Proud' –interpretada per Tamara Podevska–, no havia entrat en cap pronòstic i rebia 'twelve points' sense parar. Semblava com si el país hagués invertit tot el seu pressupost en política exterior per convèncer els jurats dels països participants que els havien de votar per ajudar-los a promocionar el seu nom acabat d'estrenar, que van obtenir finalment aquest gener després que el Parlament grec els 'donés permís'. El televot va imposar el seny i va fer que aquella cançó macedònia que havia liderat el rànquing durant tota l'estona del vot professional s'enfonsés en rebre només 58 punts. De primera mitja nit va passar finalment a vuitena. Un canvi dràstic si tenim en compte que en el vot professional dels països n'havia rebut gairebé 240.

Suècia

Pel que fa a l'eurodrama suec, que ahir a la nit es quedava a les portes del triomf, cal reflexionar sobre si tota l'Europa present al concurs està oberta a propostes que no tenen l'origen al Vell Continent. El gairebé guanyador fins a l'últim instant, el suec d'ascendència africana John Lundvik –nascut a Londres d'uns pares biològics als quals no coneix i adoptat per dos suecs que vivien expatriats a la capital britànica–, va fer servir la seva profunda veu negra per cantar 'Too late for love', una cançó que va sortir a interpretar amb el quartet de gòspel The Mammas, que van aparèixer vestides amb vestimentes i complements d'inspiració africana en versió nocturna. L'actuació de Lundvik va ser impecable sense necessitat de pirotècnia; i la cançó complia tots els requisits per triomfar. No obstant, no a tots els països participants va ser ben rebuda, vistes les discretes puntuacions. Suècia va quedar finalment en sisena posició.

Rússia i Itàlia

Rússia, amb 'Scream', del cantant Serguei Lazarev, va rebre molts punts dels jurats professionals de molts països i també va rebre nombroses puntuacions a l'hora del televot, que concretament li va dedicar 244 punts, cosa que el va situar en primera posició. Aquest auge inicial i posterior va resultar un dels xocs de la nit, ja que el país ni partia com a favorit ni va protagonitzar una actuació especialment cridanera, tot i estar correctament executada. Es pot considerar una de les sorpreses de la jornada, i va quedar en tercer lloc a la final. La segona posició va ser per a Itàlia, que portava una proposta trencadora anomenada 'Soldi', amb una frase en àrab i influències musicals marroquines. El cantant, Alessandro Mahmood, és fill de mare italiana i pare egipci, cosa que va disgustar molt el president del país, Matteo Salvini, que no es va poder estar de dir-ho després que Mahmood guanyés Sanremo. La seva proposta moderna i mestissa estava entre les preferides d'enguany però finalment només va fregar la glòria. Tot i això, no es pot descartar que aquest estiu piquem de mans en alguns clubs, tal com ells van fer a la coreografia.

Noruega

Un altre eurodrama de la nit va ser el cas de Noruega, que amb 'Spirit in the sky' va deixar freds els jurats professionals dels països però, en canvi, va seduir contra tot pronòstic els eurofans. Era una proposta difícil d'encasellar interpretada per un trio creat 'ad hoc' per a l'ocasió entre els quals hi havia el raper Fred Buljo –amb un avi d'Ayamonte (Huelva)–, que posava contrapunts dins de la cançó pop-dance de música 'yoik', un tipus de cant utilitzat pel poble lapó. Desterrats a la segona meitat del rànquing pel vot professional, els noruecs van aconseguir el primer lloc de forma sobtada amb el vot popular, que els va dedicar ni més ni menys que 291 punts.

stats