La peculiar pràctica dels antipescaclics
La cliquificació del periodisme ha provocat un moviment tectònic en la majoria de titulars que circulen per la xarxa de manera que massa sovint acaben sent petites endevinalles o preguntes del Trivial Pursuit. Tot i que sigui una nosa per al lector, s’explica per la lògica d’haver de monetitzar l’atenció del respectable per la via de la publicitat a l’engròs. Molt més curiosa és la tàctica de l’antipescaclics que il·lustraré amb l’exemple del titular de portada d’aquest diumenge de l’Abc: “Forestalia va fer servir l’home del PNB en la trama de Cerdán per al seu gran projecte del País Basc”. No voldria caure en el pecat de supèrbia d’atribuir al ciutadà mitjà la meva pròpia ignorància, però m’atreviria a dir que una gran majoria de persones corrents no tenen clar què és Forestalia, qui és l’home del PNB a la trama de Cerdán –o en què consisteix exactament aital trama– i quin és el projecte gran al País Basc que s’esmenta. I no és només la suma d’elements individuals: el titular tampoc autoexplica quina és la importància que Forestalia fes servir un “home-del-PNB” per a un projecte. Parlem de comissions? De corrupció?
És evident que l’Abc no ha aportat llum a la foscor, amb permís de Carles Porta. L’enunciat és només descodificable per a una molt minoria d’iniciats i evidencia com els mitjans atrinxerats sovint s'entotsolen sense tenir en compte el lector. “Forestalia va utilitzar els contactes polítics d’Antxon Alonso, vinculat al PNB i Cerdán, per impulsar el seu macroprojecte elèctric al País Basc” hauria estat un enunciat més clar. Però no suggereix amb tanta força joc brut per part del PNB, que és del que es tractava. La pràctica és habitual a la caverna: omplir la frase d’insinuacions, però que desprengui un tuf negatiu. Encara que no s’acabi d’entendre, la feina ja està feta.
