És significatiu que, d’entre la premsa de Madrid, sigui El País qui està parlant de manera més destacada del caos de Rodalies (amb perdó per la redundància). No ho fa, esclar, perquè hagi decidit enterrar el seu secular jacobinisme, sinó perquè li permet aigualir les seqüeles de l’accident d’Adamuz, ara que la caverna ha sortit ja a cara descoberta a caçar per obtenir la testa d’Óscar Puente. Només cal veure com aquest dissabte El Mundo, l’Abc i La Razón miraven de pujar-li els colors a la cara, mentre el diari de Prisa demanava a John Williams que li posés una mica de musiqueta de fons per obrir la portada amb el tema inspiracional “Els herois del vagó 4 de l’Alvia”. No han trucat a Tom Hanks perquè els sortia car. Endavant amb les històries humanes, sempre. Però mai en detriment de l’exigència de responsabilitats i la fiscalització del poder.
Em pregunto si els diaris de Madrid tenen present que el xafastre de Rodalies (de nou, perdó per la redundància) de l'any 2007 va ser el detonant d’un descontentament evidenciat en manifestacions massives que molts consideren l’inici del procés. Han passat disset anys (i massa coses) per pretendre màgicament que la plantilla és traslladable sense més ni més. Però mirant les portades del dia barrinava si aquest serà un factor a l’hora de dimensionar el tema a les portades de Madrid i Barcelona. A El País li va bé desviar el focus per minimitzar l’esquitx, però per força ha de ser conscient que paga el preu d’alimentar la sensació (fonamentada) que ser català a Espanya comporta una quota d’esforç (moral i econòmic) extra en forma d’infrafinançament i soroll mediàtic. De manera simètrica, sospito que la caverna no farà sang del tema, per molt que servís per atiar la seva catalanofòbia, no fos cas que l’independentisme torni a activar-se per culpa del drama de Rodalies (amb perdó bla, bla, bla).
