Els periodistes catalans es conjuren per comunicar bé la crisi climàtica

BarcelonaEl futur del planeta preocupa cada vegada més i un dels fronts oberts és la sensibilització de la població. Els periodistes són una peça clau a l’hora d’aportar una informació rigorosa, desmuntar el negacionisme acientífic i instar un canvi cultural general. En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya prepara l'ampliació del codi deontològic de la professió perquè inclogui un annex dedicat a l'afer. La periodista Elisenda Forés, col·laboradora de l’ARA, ha presentat l'estudi que servirà de guia per a aquesta actualització, que es debatrà els dies 7 i 8 de novembre, en el marc del setè Congrés de Periodistes. Durant la jornada, també s'han presentat els estudis d'Àlex Álvarez sobre els discursos d'odi i de Jaume Suau sobre confiança en les notícies, autoregulació i pseudomitjans.

Un punt clau, segons ha explicat Forés, és que no n’hi ha prou amb elaborar continguts sobre l’emergència climàtica, sinó que la sensibilitat es construeix a través de l’imaginari complet que emeten els mitjans i, per tant, cal una visió el més transversal possible, que amari les diferents temàtiques. En tot cas, i pel que fa al relat, es recomana generar acció, no pas compassió. “Per evitar la paràlisi i la sensació d’impotència que porta a la fatiga climàtica, s’ha d’evitar el discurs únic de catàstrofe i el contingut estrictament emocional”, segons es detalla en el treball.

Així, és important renunciar a la falsa simetria per no donar espai al negacionisme climàtic, prioritzar les problemàtiques locals i apostar per recursos visuals amb narrativa pròpia. Un altre capítol de recomanacions té a veure amb la coherència interna. En aquest sentit, unificar el vocabulari, formar els professionals en coneixement climàtic i catalogar les notícies de forma clara pot ajudar al propòsit d’arribar millor al públic.

El treball apunta, a més, a accions que tenen a veure amb el fonament editorial dels mitjans. Es considera, per exemple, que una acció saludable seria trencar les relacions amb les empreses causants de la crisi climàtica, per garantir la coherència, ètica i independència editorial. Al capdavall, l’autora defensa que l’afer climàtic té a veure també amb els drets humans: “És una qüestió de justícia global per la sobreexplotació dels sistemes naturals i la vulneració dels drets humans. Aquest greuge ha estat perpetrat històricament –i també avui dia– pels països del nord global a costa dels recursos del sud global”.

En tot cas, s’observa una millora en la percepció de l’emergència climàtica. Segons l’Eurobaròmetre del 2024, és ja la tercera problemàtica més gran detectada pels ciutadans de la UE i, per a un 28% dels enquestats, es tracta de la qüestió més greu de totes. De fet, el 2014 només un 54% dels ciutadans de la UE ho consideraven un repte “molt gran” i el percentatge ja s’ha enfilat al 71%, segons les dades del 2022. El fet que les capçaleres globals hagin augmentat un 300% la seva cobertura sobre el clima es considera un factor que ha contribuït a aquesta major conscienciació.