Petit diccionari de verbs mediàtics tramposos (3): 'agitar'

"La Generalitat agitarà la por al covid per frenar el 14-F", diu el titular de La Razón, escrit en el temps verbal futur pitonístic. Nou de cada deu vegades que apareix el verb agitar, l'acompanya el substantiu por. I la intenció és la de desacreditar els arguments del protagonista de la notícia. Agitar remet al bruixot de la tribu, que sacseja l'espantall de cintes de colors per tenir els ignorants atemorits. El papu, el papu!

Catalunya voreja les 500 defuncions a la setmana per coronavirus. Però es veu que, per a La Razón, això no és motiu prou poderós per repensar les eleccions (tal com han fet Galícia i el País Basc). En canvi, mai se'ls acudiria dir que Castella i Lleó, governada pel PP, agiten la por al coronavirus per demanar un toc de queda avançat. Si busquem qui sacseja la por al diari, veurem que els primers resultats corresponen a Marine Le Pen, Donald Trump i Carles Puigdemont: els dolents oficials de la pel·lícula, segons el rotatiu. En el cas d'El País, els principals sacsejadors ballarucaires de pors tribals són –Google dixit– Alberto Núñez Feijóo, el Partit Popular i ERC. I aquest petit diccionari intermitent de verbs mediàtics sobreintencionats no pot obviar l'altra gran utilitat d'agitar: despatxar qualsevol manifestació antipàtica amb un titular "X agita el carrer". De nou, apel·la al borreguisme dels nefands, seguint a cegues el líder irresponsable. Ara bé, si es confraternitza amb la causa, aleshores passa a ser una marea espontània i cal aplaudir-la amb les orelles.

Per cert, a la portada de La Razón d'aquest diumenge hi ha un anunci de Bankinter: "Treballes per a l'Íbex-35 o treballes per als teus clients?", diu. Fins que no he vist el logotip del banc, em pensava que era l'autocrítica més sincera d'aquest diari del grup Planeta.