Un ‘piolín’ de l’1-O demana 199.999 ‘piolins’ més

Amb la mateixa veu de quan Santiago Urrialde imitava Rambo al programa de Pepe Navarro –¡Dios mío, no me siento las piernas!– he llegit la tremebunda entrevista que La Voz de Galicia li fa a un agent de policia de l’1-O. Com que (comprensiblement) no l’identifica, hi ha una barra lliure de relat que acaba provocant que la narració de l’amable servidor públic tingui un nivell de terror que deixa els pitjors relats de Joseph Conrad en rondalles infantils. “Allò va ser un Vietnam per a tots” els serveix de titular i, a més, d’etiqueta: quan mires quines notícies sobre Vietnam ha fet històricament el diari gallec, et surt aquesta peça. Altres perles: “El nivell de violència ambiental que vam patir no l’havíem viscut ni jo ni els veterans que portaven 30 anys a la UIP”, “Aquella gent posava els seus avis, els seus fills amb síndrome de Down i els menors en primera fila”. “Era un nivell de fanatisme que estava per sobre dels seus llaços familiars”. La meva preferida, de llarg, és: “Era com l’Alemanya nazi”. Estic esperant –confortablement assegut– que algú acusi de banalització del nazisme aquest incomprès benefactor de la concòrdia. Diu també que van fer una operació quirúrgica sense una gota de sang. I que no “agredien”, sinó que “usaven la força” perquè “anaven d’uniforme”.

El moment més abracadabrant és quan aquell pobre portador de diàleg, comprensió i porra deixa caure: “Hauríem necessitat 150.000 o 200.000 policies”. Conxo! I una vintena de tancs d’aquests que ara s’envien a Ucraïna, posats a demanar. Però, al final, aquest dispensador humà de lesions en nom de l’ordre públic no deixa d’estar defensant el seu relat. El que sobta és que el diari li faci l’entrevista sense acarar-lo a alguna de les múltiples imatges de la barbàrie policial d’aquella jornada.