Plegables, gegantines, amb efecte 3D: les pantalles més espectaculars de l'ISE 2026

BarcelonaTot i tenir lloc en plena era digital, el congrés Integrated Systems Europe (ISE) té un caràcter inequívocament analògic. No només perquè has d’entrar-hi amb la credencial impresa en paper –ara que gairebé a tot arreu pots ensenyar un codi QR a la pantalla del telèfon–, sinó, i sobretot, perquè el que s’hi exposa cal experimentar-ho físicament: les pantalles s’han de veure i els altaveus s’han d’escoltar.

En matèria de pantalles, a l’ISE d’aquest any –la cinquena edició que es fa a Barcelona– n’hem vist de totes les mides, formes i tecnologies. Impressionen, esclar, els metres i metres quadrats de leds d’alta resolució i lluminositat, a càrrec dels sospitosos habituals (Samsung, LG, TCL, HiSense) i d’altres marques menys conegudes com Dahua, que en té una de 135 polzades que es plega en tres per poder transportar-la millor –riu-te’n de les 10 polzades dels smartphones-tríptic de Samsung i Huawei–. Les dues marques coreanes esmentades han tornat a competir per mostrar la pantalla més espectacular per a centres de comandament i control, siguin industrials o de gestió urbana.

Naturalment, els formats més grans de l’ISE són territori dels videoprojectors, repartits entre el Japó (Epson, Panasonic) i Bèlgica (Barco). Massimo Pizzocri, vicepresident del negoci europeu d’Epson, explica a l’ARA que aquest segment se centra en les projeccions sobre façanes d’edificis (màpings) i instal·lacions artístiques immersives. També pronostica que el mercat es duplicarà en pocs anys i aspira a quedar-se’n la meitat. Tot i això, cal considerar també que LG ven rotlles de pantalles led flexibles per a exterior, venudes a metres, amb una separació de 35 o 40 mil·límetres entre píxels gegants, de la mida d’un bombó, que permeten embolicar façanes senceres de manera transparent. De fet, a l’estand de LG es podien veure mostres de panells led amb diferents separacions entre píxels, alguns per instal·lar a terra o al sostre. També transparents, però d’alta resolució, són els panells que la rival Samsung ofereix per construir vitrines que mostren informació en text i vídeo sobre l’objecte exposat, sigui una joia o una peça de museu.

En pantalles de mida més humana, tant Samsung com LG reforcen la prometedora aposta pel paper electrònic en color, ideal per a aplicacions en què no cal vídeo ni brillantor extrema, on la informació és estàtica i canvia poc sovint, i on és pràctic no haver de carregar-les durant mesos. En són exemples la cartelleria promocional, la senyalització empresarial I els horaris de les parades de transport públic. En canvi, en aquest ISE no s’han vist enlloc pantalles 8K; LG fins i tot ha deixat de vendre televisors amb aquesta resolució: tant la indústria com els consumidors semblen més que satisfets amb la UHD/4K.

Un efecte 3D per a botigues

Una estrella de l’estand de l’esmentada Samsung ha sigut el que anomenen senyalització espacial, un monitor de 85 polzades per a botigues que amb 52 mil·límetres de gruix proporciona una sensació tridimensional de fins a mig metre de profunditat. Els vídeos 2D originals s’han de processar amb les funcions d’IA generativa de l’aplicació VXT de la marca, que també és la que cal per gestionar quin contingut es mostra en cada moment en cadascuna de les pantalles d’un establiment o cadena de botigues. LG també té una plataforma equivalent, tot i que les pantalles de les dues marques són compatibles amb altres gestors de xarxes de pantalles: a l’estand de Sony vaig comptar fins a 57 d’aquests serveis.

Els dos gegants coreans també coincideixen en oferir al sector hoteler plataformes de programari per administrar els televisors de les habitacions: a més de demanar l’esmorzar, ara pots vincular-hi fàcilment el mòbil per fer servir el teu compte de Netflix mentre ets de viatge, amb la seguretat que la teva contrasenya s’esborrarà quan marxis de l’hotel.

Dues aplicacions més de les pantalles molt presents a l’ISE són l’educació i el teletreball. Nombroses marques ofereixen ja pissarres digitals on docent i alumne poden escriure o dibuixar al mateix temps. Samsung té un servei d’aula intel·ligent per a escoles que genera automàticament exàmens sobre el temari del dia amb la IA generativa Gemini de Google; encara no ho fa en català, però l’empresa m’assegura que aviat l’afegiran.

En l'àmbit de les videoconferències, els gegants com Google Meet, Microsoft Teams i Cisco Webex congreguen a l'ISE un ampli ecosistema de complements i accessoris, des de barres de Jabra, Shure, Sony o Sennheiser per afegir càmeres, micròfons i altaveus a televisors existents, fins a carretons per traslladar l’equipament telemàtic d’una sala a una altra. En aquest context, Cisco proposa un plànol navegador de sales que permet localitzar-ne una disponible. Però encara més sofisticat és el sistema que la firma catalana Foot Analytics ha instal·lat a la seu del Banc Sabadell a Sant Cugat, on l’ocupació dels espais es detecta automàticament amb les connexions wifi dels dispositius dels empleats.

El pavelló 6 del recinte Gran Via de Fira de Barcelona és el reservat al muntatge d’escenaris, la luminotècnia i els efectes especials. Entre làsers, plataformes mòbils, estructures per penjar focus i màquines de fum, els diria que és el més semblant a baixar a l’infern, si no fos perquè almenys un dels estands tenia una zona d’instal·lacions audiovisuals específiques per a esglésies i recintes de culte. Es veu que en alguns països és un segment de mercat força lucratiu.

Recrear l'acústica d'un recinte

En altres pavellons es podia gaudir del so amb més calma, amb altaveus convencionals, encastables –la domòtica és un dels sectors més importants de l’ISE– o de formes improbables com els Pequod, en honor del vaixell de Moby Dick. El centre tecnològic Eurecat ha creat un bessó acústic digital del Palau Moja de Barcelona que permet recrear com sonava el recinte en diverses èpoques de la història. Però la meva curiositat sonora preferida d’aquesta edició són els altaveus de la francesa PikiP, alimentats amb energia solar, que deuen ser ideals per fer raves enmig del desert; desconec si Óliver Laxe els ha fet servir en la seva premiada pel·lícula Sirat.

Un esdeveniment com l’ISE és inabastable amb l’espai del qual disposo aquí, fins i tot sense entrar en el contingut audiovisual, que no és estrictament tecnologia encara que en faci servir moltíssima. Em limito a deixar constància de com moltes de les marques de tota la vida s’han anat agrupant en conglomerats: AKG, JBL, BSS, Lexicon, DBX, Soundcraft i altres formen part de Harman –que fa gairebé una dècada que és propietat de Samsung–; la marca alemanya de micròfons professionals Sennheiser té també la suïssa Neumann, de micròfons per a estudis de gravació. A l’ISE també es comprova que una mateixa empresa té recorreguts diferents segons els segments de mercat: la japonesa Sony mostra un gran dinamisme en equipaments professionals mentre li acaba de vendre el negoci de televisors Bravia a la xinesa TCL; i Bose exhibeix la gestió telemàtica de xarxes de sonorització quan aquest mes apagarà definitivament el núvol SoundCloud que dona servei als seus altaveus domèstics.