El PP i 'El Mundo', enxampats in fraganti
Silvia Intxaurrondo guanya definitivament la batalla judicial que mantenia contra El Mundo, així que el diari haurà de rectificar una notícia falsa que vinculava la seva renovació a RTVE amb l’entrevista dura que li va practicar per aquelles dates al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. El rotatiu va presentar recurs, però s’ha inadmès, de manera que la sentència del Suprem esdevé ferma. Més enllà de la mala praxi evident, hi ha dos detalls que expliquen molt bé com funciona la premsa espanyola atrinxerada i trinxeraire. Resulta que el PP va entrar una pregunta parlamentària al Congrés per demanar explicacions sobre l’escàndol que publicava El Mundo. El registre indica que es va cursar aquesta petició l’1 de març del 2024. Però, ai las, la notícia a la qual feia referència i que tant els havia escandalitzat en realitat no va aparèixer fins tres dies més tard. Per tant, o ses senyories del PP tenen uns dots endevinatoris que farien empal·lidir Aramis Fuster, o bé hi havia una connexió directíssima entre partit i mitjà de comunicació, però el diari es va oblidar d'avisar que endarreria la publicació d’aquella bola. Digueu-me poc sensible a les energies còsmiques i la influència dels astres, però jo m’inclino més per aquesta segona opció.
L’altra qüestió és el silenci clamorós que, sobre aquest cas, ha mantingut l’Associació de la Premsa de Madrid, una entitat molt loquaç quan es tracta de denunciar la presumpta persecució de periodistes de la dreta. Tot plegat evidencia un sistema pervers, en què el PP tira de mitjans de comunicació que considera propis i amb els quals fa campanyes coordinades, com ha quedat palès i a la vista. I, com a cirereta, si convé ho judicialitzen de la mà d’algun d’aquests sindicats ultres que també són instruments seus de poder. Tot molt higiènic i edificant.
