Preguntar si la reina ‘mola’ a punta de navalla
L’obsessió de La Razón per la monarquia assoleix cada dia nous cims. Aquest dimarts tenien en portada una entrevista amb la dissenyadora de moda Ana Locking i el titular que li destacaven era: “La reina Letícia mola molt”. A dins, la peça és ben estranya perquè parlen de moda i, del no res, l’entrevistat li pregunta: “La reina Letícia mola?” I aleshores la resposta és: “La reina Letícia mola molt, ha, ha, ha. Sí”. Ja m’agradaria veure si realment ella repeteix la frase per justificar que vagi al titular o es limita a riure per compromís i a dir que sí. En tot cas, la paraula mola, que és la que dona caràcter a la frase i justifica el titular, no és de l’entrevistada, sinó de l’entrevistador. És la clàssica trampa consistent a forçar el titular amb una frase sonora i posar-la com si la digués l’interfecte encara que s’hagi limitat a dir un lacònic sí. En aquest cas, a més, hi ha l’absurd afegit que la pobra dissenyadora diu coses ben interessants sobre el tema que domina, però al diari només li ha interessat la floreta a la reina, forçada per una pregunta a boca de canó a la qual, per cortesia, era difícil respondre amb un no.
Per acabar-ho d’adobar, el diari tenia un altre article llepa amb la Casa del Rei. “Felip VI, en hores altes, rep a Marivent un Sánchez fos”, deia el titular, que aprofundeix en aquesta narrativa de la deslegitimació del president. Només cal veure totes les vegades que fan aparèixer el rei en portada per constatar que han creat la il·lusió d’un cap d’estat amb funcions executives, que assumeix el timó davant el desori socialista. La desproporció entre l’impacte de les visites protocol·làries borbòniques en els ciutadans i els centímetres quadrats dedicats en llocs d’honor a la premsa –i no només a La Razón– són una de les disfuncions més abracadabrants de la premsa espanyola.
