La premsa esportiva catalana beneeix una Superlliga antipàtica

Un aval judicial reconforta, com el plat de macarrons de la iaia, però pot ser un consol insuficient. La Superlliga ha rebut un dictamen favorable de la UE, segons el qual la UEFA no pot vetar la competició, però la repulsa del sector del futbol tira massa aigua al vi per poder brindar amb gaire entusiasme. La premsa esportiva catalana, tanmateix, no vol deixar passar l’ocasió d’alçar la copa i regala unes portades sense núvols i amb un cel pintat de rosa. “Barça i Madrid canvien la història”, diu l’Sport, amb una portada que mostra l’encaixada de mans entre el president blaugrana i el blanc. “Superlliga, sí!”, s’hi afegeix entusiasta Mundo Deportivo amb foto dels dos directius fent el signe d’OK amb els dits. Cap referència a l’oposició al projecte de nombroses lligues i federacions.

Mentrestant, a Madrid, i sense que serveixi de precedent, el to és menys eufòric. “Superlliga OK. El pols continua”, anuncia l’As. I Marca surt amb una portada de fons negre –color de dol i també dels editorials solemnes– on es llegeix: “La justícia dona la raó a la Superlliga, però el futbol no dona suport a aquest model”. I, esclar, si sortim de sota dels paraigües d’influència del Barça i del Reial Madrid, la mirada és encara més agra sobre aquesta competició de rics. “No a la Superlliga”, titula en portada el diari esportiu valencià Súperdeporte, en sentit diametralment oposat al del sí que apareixia al diari esportiu del Grupo Godó. Serà certament un joc de la corda interessant. En general, la pasta guanya i, sovint, ho fa aconseguint narratives a favor gràcies a la seva capacitat de pressió. Però hi ha un caldo de cultiu hostil que no sembla que hagi de rendir-se davant el corró econòmic. Fa pinta d’una victòria més als penals que per pallissa.