Chema Vera: "Prohibir pantalles? Els nois demanen alguna cosa més"

BarcelonaUnicef ha elaborat una enquesta amb 100.000 participants d’arreu de l’Estat que permet tenir una fotografia clara de les inquietuds dels joves pel que fa a les pantalles. Emergeix una conclusió clara: ells també estan preocupats i demanen parlar-ne. Ho explica en aquesta entrevista Chema Vera, director d’Unicef a Espanya.

Com es resol la tensió entre evitar una bretxa digital i, alhora, protegir els infants dels perills de les pantalles?

— És la pregunta clau, perquè fa falta posar límits, però sense caure en la temptació de la desconnexió. Perquè amb això es perden totes les possibilitats que hi ha en l’àmbit educatiu, en el de la participació, amb la connexió amb els altres. Per això creiem que la solució és una combinació de límits, regulació i diàleg entre totes les parts, incloent-hi els nens mateixos. Perquè recordem que ells mateixos estan també preocupats, segons ens revelen a l’enquesta.

¿La solució arribarà fonamentalment per la via dels diners o de la regulació?

— Jo crec més en la regulació que en els diners, tot i que de diners en fan falta. Cal invertir en la infància, en béns generals, en protecció de la infància, i també en l’àmbit educatiu, que està desbordat. No hi ha un alliberament d’hores perquè els professors es formin i aprenguin com abordar el fenomen. Si només parléssim de pobresa infantil, clarament demanaria la pasta. Però en aquest terreny és més important la regulació.

I en quin sentit, regular?

— Els accessos dels menors, sobretot. L’autoregulació de les plataformes no està funcionant, o no funciona prou. Però voldria esmentar els nivells de millora relativa que hem detectat respecte a l’estudi de fa cinc anys, tot i que és difícil saber el perquè, ja que concorren molts factors. Però l’índex de nois i noies que accepten desconeguts a les seves xarxes socials ha caigut d’un 57% a un 38%. I el dels que queden en la vida física amb algú que només han conegut a les xarxes amb un perfil determinat passa del 22 al 16%. Ara bé, en accés a pornografia quasi no detectem millora, ni en edat d’inici d’ús del mòbil. En tot cas, les plataformes podrien activar una protecció més gran de l’infant, però col·lisiona amb el seu negoci.

¿Alguna resposta positiva als plantejaments d’Unicef?

— No tant a plataformes com a operadores. MasOrange ha tret una línia segura que ja té incorporats tots els controls i filtres. Està capada per totes bandes pensant en nois de 12, 13, 14 anys. És totalment segura? No. És molt més segura? Sí.

¿Unicef té fixada una edat a la qual rebre el primer mòbil?

— No hi ha posició fixada, però sí que els 10,8 anys ens sembla molt d’hora. I, si és una mitjana, vol dir que a molts els arriba encara abans. En tot cas, si fessin servir una línia segura, si les xarxes actuessin com haurien d’actuar, si els pares i mares tinguessin totes les converses preventives... tot això seria millor que només prohibir. Si només prohibeixes, és una conversa pobra i els nois i noies demanen alguna cosa més. Diuen: "Parlem-ne, mirem com ho podem manegar tots plegats".

¿Com més vulnerabilitat econòmica, més vulnerabilitat digital?

— Així com en salut mental sí que hi ha una connexió directa, en aquest cas la correlació no es dona tant. És un mal molt més transversal, tot i que és evident que si els pares i mares poden dedicar-hi més temps és millor que si hi ha un sol progenitor a la família treballant dotze hores diàries. Els pares també han de tenir oxigen vital per poder-se formar. Però de mals usos n'hi ha en tots els estrats.

¿Hi ha algun país que se n’estigui sortint?

— No que jo recordi. Justament en l’última reunió dels directors d’Unicef en països d’alts ingressos, que érem 32, sí que vam veure clar que tots, d’alguna manera o altra, estem capbussats en aquest tema.

I Catalunya i Espanya, com queden en el panorama internacional?

— L’any que ve tindrem dades descentralitzades per comunitats. Però sí que som conscients que Catalunya ha anat un pas endavant en aquesta reflexió, i és pionera. Les dades desagregades ens permetran veure si això és estadísticament rellevant.

La desinformació forma part del que anomenem guerra híbrida. ¿Afecta també la infància?

— Si ens cenyim estrictament als nens i nenes, segurament no, i el més perillós és l’accés a la pornografia. Però amb els adolescents sí que detectem un efecte molt dur; perquè si als de seixanta les xarxes ens polaritzen, tot i tenir altres fonts d’informació i un pensament crític entrenat, imagina els joves que només tenen les xarxes.

Els polítics responen?

— Sí, responen millor a aquest tema que a d’altres, perquè hi ha una consciència per part de tots. Saben que és un assumpte que crea dany i, per tant, s’ha d’abordar. Ara bé, quan s’arriba a les solucions, aleshores n’hi ha de més prohibicionistes i n’hi ha de menys. O es cau en l’agenda política, i ja sabem el que costa aprovar alguna cosa en aquest país.

Alguns partits es beneficien molt directament de la polarització. Normal que no vulguin canviar el paradigma.

— Sí, en l’àmbit de la polarització això és clar. Però avui dia és difícil que un partit es posi en contra de donar suport a les famílies i a la comunitat educativa. Espero no pecar d’ingenu, però crec que és més possible avançar en aquest tema que en d’altres.