L’eina que intueix els èxits i fracassos televisius
Amb els resultats d’un jurat d’espectadors, TV3 coneix l’impacte dels programes i els aspectes que cal canviar
BarcelonaLa lluita aferrissada per l’audiència transforma diàriament els espectadors en xifres. El nombre de televidents que han seguit un programa i la quota de pantalla que cada espai ha aconseguit configuren la principal arma de les cadenes, que s’escuden en aquestes dades per defensar la seva programació. Aquestes xifres, però, no expliquen per què els espectadors han decidit saltar a un altre canal o bé quedar-se mirant el programa en qüestió, com tampoc què pensa el públic de cada emissió. Si bé algunes cadenes treballen amb grups de discussió o serveis de pretest per conèixer l’opinió dels televidents, TV3 és l’única televisió d’Espanya amb una eina de valoració de programes formada per un jurat d’espectadors que analitzen els espais de totes les cadenes.
Des del 2008, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) encarrega aquest servei a l’empresa alemanya GFK, que disposa d’una mostra amb 1.500 participants dedicats a respondre qüestions com la seva opinió sobre un presentador, les raons que els porten a recomanar una sèrie i la seva satisfacció davant la graella de cada cadena. El servei, que fa poques setmanes es va tornar a adjudicar a GFK per 135.000 euros anuals, consisteix en una plataforma online des d’on els participants puntuen i opinen diàriament sobre la televisió que consumeixen.
Canviar per remuntar l’audiència
“La mostra de participants és una representació de les persones de més de 16 anys de Catalunya. Cada membre del jurat d’espectadors es pot connectar diàriament per valorar els programes vistos el dia anterior”, explica el responsable del servei de GFK, Luis Miguel Beneitez. El qüestionari es pot omplir des d’un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil i no implica més de dos minuts. Al voltant de 500 persones responen cada dia a les preguntes i, a canvi, obtenen incentius fixos i per sorteig. TV3 rep els resultats dos dies després, de manera que pot fer una valoració contínua tant dels seus programes com dels de les altres cadenes.
“Preguntem sobre les trames d’una sèrie, la imparcialitat i el rigor dels espais informatius i si consideren que un programa d’entreteniment ha sigut divertit. També demanem sobre la qualitat dels espais i la satisfacció dels espectadors”, precisa Beneitez.Amb les dades recollides, TV3 rep algunes pistes que li permeten intuir l’evolució dels programes i els factors que en poden arribar a determinar l’èxit o el fracàs.
“Revisant certs aspectes que mencionava el jurat d’espectadors, hem aconseguit remuntar l’audiència d’alguns espais”, assenyala la cap d’audiències de TV3, Cristina Muntanyola. El marge de maniobra, però, varia en funció del tipus de programa, ja que les sèries o els espais gravats en diferit són més difícils de modificar. En els programes d’entreteniment o de debat que es fan en directe, en canvi, saber si el ritme d’un presentador és l’adequat, si els temes que es toquen interessen o bé si els decorats són del gust de l’espectador pot decantar la balança del lideratge. “Després de rebre els resultats de les nits electorals, vam veure que part de la manera com donàvem les dades es feia feixuga o no quedava prou clara. Ho vam canviar i hem obtingut millors audiències”, apunta.
Qualitat contra quantitat
La Riera és un exemple de l’impacte del servei de GFK en la graella de TV3. “Quan vam estrenar la sèrie, no tenia els índexs d’audiència que esperàvem, però les valoracions del jurat d’espectadors eren bones. Per això vam decidir esperar i mantenir-la en antena”, explica Muntanyola, que detalla que ara la ficció és líder en la seva franja. Amb aquesta eina hi ha “programes amb molta audiència i molt ben valorats, d’altres mal valorats amb molta audiència i també espais amb poca audiència però valoracions altes”. Entre aquests últims hi ha, per exemple, alguns espais del canal 33 que tenen un índex qualitatiu “molt alt”, segons Muntanyola, però poques valoracions, perquè la seva audiència és menor. En aquests casos, la nota del jurat d’espectadors ajuda a mantenir-los en antena perquè “el seu objectiu no és l’audiència sinó la qualitat”. Una de les preguntes clau per al futur de les propostes televisives és la que demana als participants si tornaran a veure un programa concret. “Aquestes respostes ens ajuden a intuir el futur dels espais i les tendències que es marquen”, assenyala la cap d’audiències de TV3.
L’eina també serveix per provar noves sèries, platós, sintonies i seccions a través d’estudis ad hoc que permeten saber què en pensen els televidents abans d’estrenar-les. Així mateix, el jurat d’espectadors informa sobre els seus hàbits de consum i proporciona un índex qualitatiu mitjà de cada cadena. Tot plegat, doncs, proporciona a TV3 un conjunt de crítics que, amb uns quants clics, fan saber a la cadena què els passa pel cap just després d’apagar el televisor.
Els programes més ben valorats de TV3
