Una nova seqüència del reality més lamentable i tòxic de la televisió s’ha tornat a fer extremadament viral. La majoria de titulars parlen d'“impacte”, “tensió” i “moments durs”. Però l’escena és molt més que això. A La isla de las tentaciones, on les parelles participants juguen a provocar-se conflictes de banyes i gelosia, van promoure la trobada entre una tal Almudena i un tal Darío. Al descobrir les respectives infidelitats, que formen part de la dinàmica del concurs, el programa els va convocar a la prova del mirall: una trobada a la platja on només poden expressar-se a través de la gestualitat i amb una enorme pantalla transparent de metacrilat entremig. No poden ni tocar-se ni parlar. El programa va col·locar l’home davant la pantalla, mentre que a ella la van fer arribar corrent per la platja amb desesperació. La noia tenia un atac de nervis inaudit, cridava, insultava i donava cops a la pantalla. Va tirar un coco, que va rebotar i va sortir disparat contra la presentadora. La noia es va agenollar per demanar perdó, bramant desencaixada. Va perdre el control, fos per raons emocionals o per simple obediència al xou. L’escena es ven com a “realitat”, sigui induïda o falsejada. El que es va veure era una humiliació i una escena plena d’agressivitat i odi. L’home també aixecava el puny i colpejava la pantalla. La mampara semblava contenir una agressió física. La presentadora, Sandra Barneda, des d’una altivesa i condescendència terribles, la renyava a ella, advertint-li que no fes servir paraules i només utilitzés la gestualitat. Quan va posar fi a l’espectacle, la noia estava devastada i en una situació d’histèria esgarrifosa, arrossegant-se per la sorra. Barneda, més enllà de demanar-li que respirés, fingia calmar-la amb frases com “Tienes que confiar que, pase lo que pase, es para bien” o “Esto, si ha pasado, es por algo”. I li donava ordres: “¿Vas a ser fuerte?” Tot això amenitzat amb música romàntica i una posta de sol.
S’ha de ser cínic per normalitzar i positivar escenes que promouen la humiliació emocional, l’agressivitat i la violència simbòlica. Mentre les institucions i la societat treballen pel feminisme, l’empoderament i les relacions sanes, s’ha de tenir fetge per ser còmplice d’aquests espectacles dramàtics que fomenten la toxicitat en les relacions. Els milers d’adolescents i gent jove que segueixen aquesta deixalla, o que se la troben a les xarxes, contemplen la irracionalitat, els atacs verbals, la intimidació, el maltractament psicològic com a normal i lògic. I la indulgència i la frivolitat de Barneda, com una legitimació d’aquesta violència. L’escena viral és pura denigració de les persones, per més que s’hagin presentat al concurs voluntàriament. És una vexació fomentada pel programa sota la supervisió de Sandra Barneda, que és còmplice i instigadora d'aquesta instrumentalització i manipulació del dolor. També deu pensar que “Pase lo que pase, es para bien”. Sobretot de la seva butxaca.
