RAC1 no ha de deixar sense publicitat Catalunya Ràdio
La ràdio privada en general, i RAC1 en particular, tenen una guerra amb Catalunya Ràdio a compte de la publicitat. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha sancionat l’emissora pública perquè en algunes franges concretes es va saltar el límit de sis minuts per hora de publicitat. I és veritat que una instrucció del CAC aprovada el 2011 estableix aquest topall. Però això es va aprovar en plena crisi i es va determinar que al cap de dos anys es revisaria, cosa que no es va fer. I l’any 2022 es va aprovar la llei de comunicació audiovisual de l’Estat, que té un rang superior i que no diu res de limitacions, de manera que si la CCMA interposa un contenciós –com pensa fer– té molts números de sortir-se’n.
En un país anòmal com el nostre, deixar sense publicitat la segona gran emissora en català seria un error estructural. La llengua necessita tantes finestres com sigui possible, fins i tot per als anuncis. Una Catalunya Ràdio sense publicitat, a més, seria en un primer moment més competitiva així com també més amable d’escoltar. Per la seva banda, RAC1 –que a estones frega la saturació– podria apujar preus, però no necessàriament captaria gaires més clients. A llarg termini, el país sortiria perdent: o caldria pagar més impostos per Catalunya Ràdio, o empobriria la seva oferta. Tota aquesta pugna passa mentre l’emissora del Grupo Godó pateix un greuge inaudit i que sí caldria adreçar. És inconcebible que una ràdio que aplega un milió d’oients diaris no tingui encara, un quart de segle després, els repetidors necessaris per garantir-ne la recepció a tot el territori, especialment a Ponent però també a zones del Baix Empordà o del Maresme. Guanyar audiència cobrint tots els racons de Catalunya: vet aquí una manera de reforçar la solidesa d’un dels grans projectes d’èxit comunicatius del català sense fer-ho a costa de ningú.
