Rajoy no és l’únic que no recorda res

Rajoy ha sortit de la boira per acudir al Congrés –a desgrat seu– per comparèixer en el marc de la investigació parlamentària de l’anomenada operació Catalunya, amb la policia patriòtica atribuïda al seu ministre Jorge Fernández Díaz. No hi ha prou cues de panses al planeta per curar la desmemòria de l’expresident, que va assegurar no saber-ne res. Ni de la Gürtel. Ni de la Kitchen. Ni dels sobres de Bárcenas. En el paràgraf següent els exposo la meva opinió al respecte (i després entendran per què ho especifico formalment).

Ningú es pot creure que aquestes pràctiques menyspreables es fessin d’amagat seu. No conec cap cas a la Unió Europea on les instal·lacions i l’aparell d’una institució de l’estat s’utilitzin com a instrument partidista per a la destrucció política i personal dels seus adversaris. Un cop més, s’ha d’acudir a la resta de la UE: no hi ha dubte que l’escàndol seria enorme i que provocaria la caiguda del govern. ¿Algú s’imagina Starmer, Scholz, Macron o Meloni cometent un disbarat així?

Les frases d’aquest segon paràgraf no són pas meves. Les va escriure fa uns mesos Francisco Marhuenda, director de La Razón, en una columna en què, esclar, no opinava sobre Rajoy sinó sobre la màquina del fang de la dreta que ha denunciat mantes vegades Pedro Sánchez. No hi he tocat res, només les he traduït. Però, com veuen, s’adapten com un guant de làtex al que es pot pensar del capteniment dubtós de Don Mariano, incapaç de capir res del que passava als seus morros. I, sobretot, evidencien el cinisme de part de la premsa, que s’escandalitza per la filtració d’un correu sobre la parella d’Ayuso mentre durant anys publicava tota la (des)informació que es fabricava en la pútrida cuina del ministeri de l’Interior. La higiene democràtica comença per examinar-se un mateix.