Rànquing desolador de la llibertat de premsa per països: cau al mínim global
Espanya obté la seva millor nota en la llista elaborada per Reporters Sense Fronteres
BarcelonaLa taca vermella s’estén en el mapa que anualment elabora l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) en què mesura la salut del periodisme per països. Per primer cop, a més de la meitat dels estats les condicions per a l’exercici del periodisme són “dolentes”. I la tendència és preocupant: a sis de cada deu països la puntuació en matèria de llibertat de premsa ha baixat. Actualment aquestes condicions només són ja “satisfactòries” en menys d’un de cada quatre territoris. Espanya és de les poques excepcions que s’escapen a la regla i millora la nota, cosa que li permet pujar set posicions a la llista, de la 30 a la 23.
Aquesta escalada s’explica per un doble factor. Primer, per les millores experimentades en alguns dels indicadors, com ara el que mesura el marc polític, el marc legal, el context sociocultural i la seguretat dels periodistes. De fet, l’únic que pateix una caiguda és l’indicador econòmic. A partir d’aquí, la puntuació d’Espanya millora només del 76,01 fins al 77,35, però en un context de patacada severa arreu del món –i aquest és el segon factor– fa que un petit increment sigui suficient per llançar-lo a la part més alta de la classificació.
Amb tot, l’entitat recorda que les pressions legals i judicials o les demandes abusives “segueixen sent una vulneració a l’alça” a Espanya. I també expressa preocupació per l’impacte de la precarietat: “L’indicador econòmic ha llastat tradicionalment la posició d’Espanya a la classificació mundial i aquest any no és una excepció”, explica RSF, en una nota de premsa. De fet, en aquest aspecte s’ha tornat a baixar i només s’obté un 58,10 de nota, molt per sota dels altres criteris d’avaluació com ara “seguretat dels periodistes” (91,50) o l’indicador polític (el segon més baix, amb un 72,46). “Encara que Espanya forma part del grapat de democràcies en què s’exerceix amb llibertat el periodisme, la professió viu en una situació de precarietat cronificada intolerable”, afirma Edith Rodríguez Cachera, vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres a Espanya. “I un periodista precari és sempre un periodista més vulnerable a les pressions i l’autocensura”.
La mordassa invisible dels diners
Una de les conclusions de l’informe és que l’ofec financer està debilitant de manera perillosa el sector de la comunicació. Tot i que les agressions físiques són l’aspecte més visible de les vulneracions a la llibertat de premsa, les pressions econòmiques poden aconseguir efectes similars de silenciament, de manera més discreta. Segons indica RSF, “l’indicador econòmic [dels cinc que mesuren per determinar la puntuació de cada país] continua caient el 2025 i assoleix un nivell crític sense precedents”.
En aquest sentit, Anne Bocandé, presidenta de l’entitat, declara: “Garantir un espai mediàtic plural, lliure i independent requereix condicions econòmiques estables i transparents. Sense independència financera no hi ha premsa lliure. Quan els mitjans de comunicació són econòmicament fràgils es veuen empesos a la cursa per l’audiència. A costa de la qualitat poden convertir-se en presa dels oligarques o de responsables polítics que els instrumentalitzen”.
Els millors i els pitjors
Noruega repeteix un any més com a líder del rànquing, però hi ha canvis en la plata i el bronze, que ocupen Estònia i els Països Baixos, i desplacen Dinamarca i Suècia, respectivament. Només 7 països aconsegueixen més de 85 punts sobre 100. L’any passat eren 8. Per la cua, Eritrea ocupa la posició 180, Corea del Nord la 179 i la Xina la 178.
Algunes caigudes pronunciades són les d’Israel, que baixa del lloc 101 al 112, o Rússia, que es deixa 9 posicions fins a caure en la 171. També la de Nicaragua, on el tancament de mitjans ha disparat l’exili de periodistes (descendeix 9 llocs fins al 172), o el Sudan (del 149 al 156). Però la valoració també baixa a indrets que solien ser fèrtils per a l’exercici del periodisme. És el cas dels Estats Units, que es deixa dues posicions, fins a la 57. L’entitat destaca que l’indicador econòmic ha perdut catorze punts en dos anys i que regions extenses del país americà s’estan convertint en deserts informatius, en un lloc on la premsa local havia jugat un paper vertebrador molt important.
