I el rànquing de manipulació de la premsa per països?
Reporters Sense Fronteres ha publicat el seu valuós informe anual, que endreça els països en una llista segons la llibertat de premsa que tenen. Espanya en surt molt ben parada i escala set posicions, fins al número 23 del rànquing. Malgrat lleis mordassa, malgrat pressions i amenaces judicials, malgrat la precarietat galopant, és obvi que a escala mundial Europa en general és un oasi de relativa tranquil·litat per als periodistes, que en general poden desenvolupar la seva tasca sense veure amenaçada la seva integritat. Una altra cosa és la hipoteca.
Ara bé, em pregunto si llibertat de premsa equival directament a més qualitat del periodisme. Que és un requisit, segur, però penso que hi ha un aspecte fonamental que s’escapa d’aquest diagnòstic de salut que elabora RSF: les manipulacions fetes des de la presumpta llibertat. Potser és deformació professional i més de dotze anys fent aquesta columna diària, però a mi em sembla que el panorama comunicatiu a l’Estat presenta deficiències molt palmàries. I que hi ha molts mitjans que fan mal periodisme de manera conscient perquè el seu objectiu és fer avançar una agenda política, encara que sigui a costa de la factualitat. Estaria bé saber per a quants periodistes honestos el principal problema són els capitostos de les seves empreses informatives i si aquestes pressions de dalt –amb origen polític i econòmic– també queden reflectides en els rànquings habituals o s’invisibilitzen perquè s’executen en el si dels mitjans. Perquè si el vint-i-tresè millor estat en llibertat de premsa ofereix un balanç tan ple de manipulacions, desinformacions i fake news haurem de començar a preguntar-nos si els periodistes en som les víctimes o bé part del problema.
