'La Razón' es declara antifeixista... d'esquerres
“Quan el feixisme torni, no dirà «Soc el feixisme». Dirà «Soc la llibertat»”. Últimament, circula per les xarxes aquesta frase atribuïda a Umberto Eco, que en realitat no consta que mai pronunciés o escrivís. En canvi, sí que n’hi ha una de molt similar que va dir Thomas Mann l’any 1940 en una conferència als Estats Units, la qual cosa li afegeix un plus de clarividència, atesa la data.
La Razón publica l’editorial “El feixisme d’extrema esquerra”, un text que és un gaspatxo inconnex on barreja els antisistemes altermundistes amb els independentistes de Navarra. Tot a la batedora. “Aquest moviment sectari, violent i suposadament revolucionari fa una oposició de combat que ha portat el temor a la societat espanyola”, assegura. I cita el cas dels aldarulls generats arran de les visites de figures com Vito Quiles, Marcelo Gullo i Carlos Martínez Gorriarán. L’anàlisi omet, esclar, que alguns d’aquests personatges trien els llocs de les seves aparicions estel·lars exclusivament per la seva capacitat de muntar un sidral. Només aquesta bromera vana els garanteix una mica d’aire mediàtic. Si jo me’n vaig a fer apologia de la ratafia i la Moreneta al bar franquista Casa Pepe, és d’esperar que no em llencin confeti d’alegria. La Razón acaba afegint-hi al gaspatxo uns trossets de Pasolini, amb una cita que costa de veure com encaixa amb la resta de l’argumentació. Jo hauria preferit aquesta altra, en què el poeta i cineasta comenta com és impossible jutjar la història en temps present: “Aquesta sortida de la història, adoptant una perspectiva falsa i mentidera (...), és un acte estimat pels reaccionaris, i els diaris de dretes estan plens d'escriptors que es presten a aquests ascetismes, destinats a satisfer les necessitats espiritualistes de la petita burgesia”. Punt, set i partit.
