‘La Razón’, a favor de la fantasia, però no massa

S’ha d’admetre que el títol és divertit: “Sauron se’ns ha fet ‘woke’: com la inclusió forçada vol matar la fantasia”. A la fotografia de la doble pàgina, una dona empunyant una espasa. Sí, sí, com ho senten: en comptes d’estar sospirant pel seu aimat, o comprant-se una mica de robeta, es posa a lluitar i fer coses d’homes. Intolerable!

En fi, a l’article se li escapen moltes coses, però una de les més importants és que les empreses no mantenen la política d’incloure diversitat perquè siguin unes germanetes de la caritat preocupades per la marxa del món, sinó perquè aspiren a ser marques globals i, per tant, són conscients que les seves audiències són diverses. Es tracta de generar identificacions amb el màxim nombre de públic possible i, sí, el color de la pell és una dels factors que generen identitat. Bob Iger, president de Disney, ho explicava fa uns dies entrevistat a Vanity Fair: el seu negoci és entretenir, no transformar el món. Per què no han recollit la seva opinió rellevant? La peça també falla parlant de l’anomenat test de Bechdel quan diu que “l’element clau per superar-lo és que les dones presents no parlin de les seves relacions afectives ni conversin en relació amb un home”. No home, no. Suspens la prova si els teus personatges femenins només fan això. Si són mers gerros decoratius que tan sols existeixen com a complement dels homes, com a apòsit. En fi, tot el text traspua aquella hipocresia de dir que la raça no hauria d’importar... però està motivat perquè han començat a aparèixer negres, asiàtics o llatins assumint els papers reservats fins fa quatre dies als caucàsics. I fa riure veure els esforços del diari gastant dues pàgines per plorar la mort de la fantasia, quan justament venim de massa dècades on n’hi havia ben poca, de fantasia, perquè els herois estaven tots tallats pel mateix patró.