El rei Felip es mulla (poc) per Groenlàndia
El Reis també passen per al rei Felip. La celebració de la Pasqua militar li assegura, un set de gener més, lloc a les portades de la majoria de diaris. En aquest cas, la frase que ha fet fortuna és la seva defensa “un ordre global basat en normes”. No costa gaire endevinar que està referint-se a Donald Trump, també conegut com a Unilateral Man, però en el seu discurs no el va esmentar explícitament. Però, aleshores, ¿a què estem jugant si ni tan sols es pot assenyalar amb el dit o la paraula l’autor dels atropellaments? I no ho dic pel rei, que fa el que li pertoca, que és no esvalotar el galliner internacional amb una sortida de to contra el xèrif mundial. Penso més en el paper de la premsa, corrent per col·locar la frase en primera pàgina per retratar-lo com a ferm opositor a Trump, quan en realitat les paraules en qüestió són tan sols un gest de cara a la parròquia interior. És a dir, que constitueixen l’enèsim intent de blindar la institució pintant-hi una capa de pretesa dignitat que en realitat no li comporta cap preu, risc o sacrifici, perquè ni l’últim camàlic de la CIA en prendrà nota.
De fet, Trump comença ja a apuntar a Groenlàndia i parla sense embuts de fer servir la força per agenciar-se l'illa àrtica. Aquí és interessant constatar el contrast entre el titular d’El País (“Trump assetja Groenlàndia i Europa respon amb tebior”) i el de La Vanguardia (“Europa surt en defensa de Dinamarca davant l’assetjament dels EUA a Groenlàndia”). De fet, la caverna aprofitava aquesta crisi per carregar novament contra Sánchez, a qui li retreien que no aconseguís moure la UE a una posició més decidida. La portada d’El País, de fet, es pot interpretar com un gest de solidaritat amb Sánchez, estirant les orelles dels me pilla lejos. Vaja, que a Sánchez li han fet un Salvador Illa (del Polònia): visca Groenlàndia, però tampoc no ens flipem.
